0090 DONA TIC

0000 NOTICIA VISIBLE, 0012 FORMATO - TEXTO, 0020 NOTICIAS- IA, 0090 DONA TIC

iconoDones TIC # Una cita imprescindible a Sant Cugat per impulsar el talent femení – 16 Juliol 2025

Europa necessita 20 milions de professionals TIC abans del 2030. El futur és digital… i és femení. El pròxim 16 de juliol a Sant Cugat, quatre dones referents del sector tecnològic compartiran la seva experiència en una trobada única adreçada a joves, estudiants i professionals amb vocació digital .

En un moment clau per al futur del sector tecnològic europeu, Sant Cugat del Vallès acollirà una jornada inspiradora sota el lema “Dones, és la nostra oportunitat!”. L’esdeveniment tindrà lloc el dimarts 16 de juliol a les 18:30 h al Casal Torreblanca, i vol esdevenir un punt de trobada per potenciar les vocacions tecnològiques i emprenedores entre les dones.

El programa inclou una taula rodona moderada per Tomás Cascante, enginyer, periodista i fundador de Tertúlia Digital i cofundador del Premi DonaTIC. L’acte reunirà quatre ponents excepcionals:

  • Núria Castell Ariño, enginyera informàtica i figura destacada de la UPC,  exdegana i actual presidenta del Comité d’Honor dels Premis DonaTIC.

  • Conxi Pérez Andreu, emprenedora guardonada amb el Premi DonaTIC 2023, fundadora de startups de videojocs i transformació digital.

  • Mar Porras, psicòloga, experta en màrqueting i presidenta de la STEM Women Association.

  • Berta Carulla, professional del sector tecnològic amb experiència internacional en startups i scaleups.

A més de les intervencions inicials, el públic podrà participar activament a la Tertúlia Oberta, un espai per compartir preguntes, reflexions i experiències. L’acte finalitzarà amb paraules de cloenda i una sessió de networking informal, pensada per fomentar connexions i oportunitats reals dins del sector TIC.

L’objectiu és clar: visibilitzar, inspirar i empènyer. Perquè el futur digital necessita també veus femenines liderant la transformació.

🟣 Inscripció gratuïta i més informació a:
👉 https://donadigital.cat/16j/

🟣 Inscripció gratuïta i més informació a:
👉 https://donadigital.cat/16j/

.

.

.

.

0000 NOTICIA VISIBLE, 0011 FORMATO - VIDEO, 0020 NOTICIAS- IA, 0054 ENT DONATIC, 0090 DONA TIC

iconoSusana Prado i el New Space Economy Congress.

En aquesta entrevista, Susana Prado comparteix la seva experiència i entusiasme pel món del New Space Economy Congress, una nova economia basada en l’ús de nanosatèl·lits i tecnologies espacials accessibles, que estan revolucionant la manera com es capturen i utilitzen les dades a la Terra. Prado explica que el seu primer contacte amb aquest àmbit va ser inesperat i revelador: fins aleshores no coneixia res sobre l’espai, però en descobrir les múltiples aplicacions d’aquestes tecnologies en serveis públics i privats, es va convertir en una gran defensora.

Destaca com la captació de dades per satèl·lit pot tenir un impacte molt positiu en la gestió del canvi climàtic, en la planificació agrícola, en la producció i consum d’aigua i en sectors com la logística o els serveis d’emergència. El potencial per fer simulacions precises, comprendre millor què està passant al planeta i dissenyar solucions adaptades, obre una nova era en la prestació de serveis i la presa de decisions.

A la darrera edició del congrés, Prado va participar com a ponent en una taula rodona amb empreses capdavanteres en la gestió de dades i anàlisi espacial, compartint experiències i visions de futur. Fa una crida clara als professionals i responsables de serveis públics perquè coneguin i explorin aquest camp, ja que pot millorar significativament el servei que ofereixen i aportar solucions innovadores als reptes actuals.

L’entrevista conclou amb una invitació a assistir al Congrés i continuar descobrint les oportunitats del New Space Economy Congress.


🔹 FES-HI UN LLOC A LA TEVA AGENDA:
📍 New Space Economy Congress
📅 3 i 4 de juliol de 2025
📌 Llotja de Mar, Barcelona
🔗 + informació i inscripcions: https://www.newspacecongress.cat/

0000 NOTICIA VISIBLE, 0011 FORMATO - VIDEO, 0020 NOTICIAS- IA, 0050 ENT NUESTRA GENTE, 0054 ENT DONATIC, 0090 DONA TIC

iconoClaudia Mateo / New Space Economy Congress

En aquesta entrevista, Clàudia Mateo, Cap de Negoci d’Innovació Espacial a la Fundació i2CAT, ens explica com el sector del New Space està transformant l’economia de l’espai i posiciona Catalunya com un actor clau en aquest àmbit emergent.

Els darrers anys han estat testimonis d’una autèntica revolució en el sector espacial gràcies a l’aparició dels nanosatèl·lits, que han democratitzat l’accés a l’espai amb costos i terminis molt més reduïts. Aquesta nova economia, anomenada New Space, afavoreix l’entrada de pimes, startups i administracions en un camp fins fa poc reservat a grans potències. Catalunya hi juga un paper destacat gràcies a iniciatives com l’Estratègia NewSpace, aprovada l’octubre de 2020 pel Govern, amb el suport de l’IEEC, i2CAT i l’ICGC.

La Cambra de Comerç de Barcelona i la Generalitat de Catalunya han estat claus en l’impuls d’aquest ecosistema, organitzant des del 2020 jornades i congressos que han evolucionat fins al consolidat New Space Economy Congress (NSEC). Aquest esdeveniment anual s’ha convertit en un referent internacional, connectant empreses, investigadors i institucions per explorar aplicacions reals de les dades satel·litàries en sectors com la mobilitat, el medi ambient, la planificació urbana o la protecció civil.

El NSEC 2025, que tindrà lloc els dies 3 i 4 de juliol a la Llotja de Mar de Barcelona, posa el focus en l’impacte transversal de les tecnologies espacials i en la seva capacitat d’impulsar la transició verda i l’ús de la intel·ligència artificial. Enguany, la regió convidada és Occitània, i es posarà èmfasi en el networking, la formació pràctica i les oportunitats empresarials.

Clàudia Mateo, com a enginyera de telecomunicacions a i2CAT, aporta la seva visió tècnica i estratègica sobre el present i el futur d’aquesta nova economia espacial, subratllant la importància del talent, la innovació i la col·laboració entre sectors.


🔹 FES-HI UN LLOC A LA TEVA AGENDA:
📍 New Space Economy Congress
📅 3 i 4 de juliol de 2025
📌 Llotja de Mar, Barcelona
🔗 + informació i inscripcions: https://www.newspacecongress.cat/

0000 NOTICIA VISIBLE, 0012 FORMATO - TEXTO, 0020 NOTICIAS- IA, 0090 DONA TIC

iconoAda Lovelace, la matemàtica que va donar forma a la intel·ligència artificial dos segles abans que existís: “La màquina analítica pot fer allò que sapiguem ordenar-li; no pretén originar res per si sola.”

Ada Lovelace, filla del poeta Lord Byron, va ser una figura pionera en el camp de la intel·ligència artificial, dos segles abans que existís. Malgrat les limitacions imposades a les dones del seu temps, Lovelace va aconseguir escriure el primer algorisme de la història i anticipar un futur on les màquines podrien compondre música, crear art i generar idees pròpies. Les seves idees van establir les bases filosòfiques de la revolució digital actual, encara que la seva contribució va ser ignorada durant més de cent anys.

L’any 1843, amb només 27 anys, Lovelace va redactar unes extenses notes que acompanyaven la traducció d’un article sobre la màquina analítica de Charles Babbage, un ordinador mecànic que encara no s’havia construït. En aquestes notes va desenvolupar el primer algorisme destinat a ser executat per una màquina i va imaginar un futur en què les màquines podrien processar símbols, generar llenguatge i compondre música. Va ser la primera a imaginar la intel·ligència artificial generativa.

El que feia destacar Lovelace no era només la seva capacitat matemàtica, sinó la seva visió profètica. Va entendre que les màquines no s’havien de limitar a calcular, sinó que podien pensar simbòlicament i intervenir en el món de l’art, la ciència i la imaginació. Tot i que va ser prudent en afirmar que “la màquina analítica no pretén originar res; pot fer allò que sapiguem ordenar-li”, Lovelace va anticipar la creació no humana i el pensament artificial molt abans que aquestes idees fossin acceptades.

En resum, Ada Lovelace va ser una ment avançada al seu temps, la contribució de la qual a la intel·ligència artificial i la filosofia matemàtica va assentar les bases del desenvolupament tecnològic actual. Tot i haver estat ignorada durant dècades, el seu llegat perdura com un símbol de visió i creativitat en un món dominat pels homes.

Font: www.lavanguardia.com | URL: Ver noticia original

0000 NOTICIA VISIBLE, 0012 FORMATO - TEXTO, 0090 DONA TIC

iconoSusana Prado García, guanyadora dels Premis Power Women 2025 EMEA de Microsoft

La directora general d’INETUM Catalunya, Susana Prado García, ha estat reconeguda als Microsoft Power Women Awards 2025 EMEA com una de les 20 líders tecnològiques més influents, destacant el seu compromís amb la digitalització, la innovació, la inclusió femenina STEM i la connexió entre el món acadèmic i empresarial.

Susana Prado García, enginyera informàtica i directora general d’INETUM Catalunya, ha estat una de les 20 guanyadores del Power Women Awards 2025 de Microsoft per a la regió EMEA, seleccionada entre 368 candidatures procedents de 20 països.  Aquests premis reconeixen les dones que lideren la innovació tecnològica i promouen una visió inclusiva de les tecnologies STEM.

Microsoft destaca la necessitat de reduir la bretxa de gènere en àmbits científics i tecnològics, valorant la diversitat com a motor d’innovació i creixement. La presidenta del grup Women a Microsoft Espanya, Carolina Castillo, va assenyalar que “estem orgullosos de reconèixer a dones inspiradores com Susana Prado”.

A més del reconeixement, les premiades participaran al programa de lideratge femení de Microsoft a INSEAD, dirigit per la professora Jennifer Petriglieri, per reforçar la connexió, el creixement estratègic i l’impacte a llarg termini de les seves iniciatives.

La trajectòria de Prado és un exemple: és experta en digitalització i transformació de processos, i ha liderat projectes amb tecnologia Microsoft, com “My Health”, “Plataforma de Gestió de l’Aigua” o la “Comissaria Virtual” de la Policia Catalana amb l’avatar MIA, ara adaptada a la Regió Est amb més de 2.000 professionals.

També és molt activa en l’ecosistema associatiu català: presideix 22@Network Barcelona i participa a CTECNO, CCFB, 50a50 i el Clúster TIC Catalunya Sud. A més, és conferenciant, mentora de dones en tecnologia i professora universitària, compromesa a reduir la distància entre l’acadèmia i l’empresa.

Aquest premi consolida la seva trajectòria, que es defineix per la fusió entre lideratge, innovació, inclusivitat i impacte social, reforçant la seva visió de la tecnologia com a eina per transformar la societat i empoderar talents femenins en STEM.

“La tecnologia és la meva passió per la seva capacitat per transformar i millorar la vida de les persones i el planeta.”

r
“Com podem aprofitar exemples com el de Susana Prado per accelerar la presència femenina en llocs de lideratge tecnològic?”
.
.
.

RESUM BASAT EN L’ARTICLE: “La espanyola Susana Prado García, guanyadora dels Premis Power Women 2025 EMEA de Microsoft” DE MICROSOFT PRESS, PUBLICAT EL 24 i 25 DE JUNY DE 2025

0000 NOTICIA VISIBLE, 0012 FORMATO - TEXTO, 0090 DONA TIC

iconoCap a una presència femenina plena en la transformació digital

La participació femenina en tecnologia és mínima: només el 19,4 % dels especialistes digitals són dones, fet que perpetua biaixos i limita la diversitat i la innovació. Tot i la presència de líders femenines, els homes dominen els espais de decisió. Cal visibilitzar referents, reformar titulacions STEM i aplicar la perspectiva de gènere.

La presència de dones en el sector tecnològic és escassa: segons dades de l’ONTSI, només el 19,4 % dels especialistes en tecnologies digitals són dones, és a dir, menys d’una cinquena part del total. Aquesta subrepresentació persisteix especialment en els càrrecs de decisió, on els homes continuen sent majoria, cosa que limita tant l’equitat com la diversitat de pensament i la capacitat innovadora del sector.

Aquest desequilibri es reflecteix també en les etapes educatives. Les dones representen una proporció reduïda de l’alumnat en carreres STEM, fet que anticipa un futur laboral menys divers i amb menys veus femenines en enginyeria, ciència i tecnologia. Si aquest patró es manté, el sector digital podria repetir errors antics en la recollida de dades, el desenvolupament d’algoritmes i el disseny d’espais tecnològics.

Visibilitzar referents femenins és clau per animar les joves. L’autora de l’article destaca que les referències positives ajuden les noies a reconèixer que també poden triomfar en tecnologia. Així mateix, es posa l’èmfasi en la necessitat de missatges inclusius a les ofertes laborals: expressions com “es busca personal tècnic” en comptes de “tècnics” poden canviar la percepció d’accés per a les dones.

Adoptar una perspectiva de gènere permet detectar biaixos culturals subtils —com els espais laborals, aules o descripcions de rols— que desincentiven la participació femenina. A les xarxes socials, per exemple, els filtres de bellesa reforcen estereotips i amplien la bretxa digital de gènere en termes d’ús i consum.

L’article recorda també que moltes pioneres de la tecnologia han estat ocultades a la història: Ada Lovelace, Grace Hopper o les programadores de l’ENIAC van ser clau en els inicis de la informàtica. Reconèixer aquest llegat pot inspirar noves generacions i reforçar la narrativa que la tecnologia també és cosa de dones.

La conclusió és clara: per tancar la bretxa de gènere en tecnologia cal un enfocament múltiple: reformes educatives, inclusió en els processos de selecció, visibilització de models femenins i ús conscient del llenguatge inclusiu en la indústria digital.

“Com transformar una indústria tecnològica dominada per homes en un ecosistema inclusiu que fomenti la innovació col·lectiva?”
.
.
.

RESUM BASAT EN L’ARTICLE: “DONES I TECNOLOGIA: EL REPTE DE L’EQUITAT EN L’ERA DIGITAL” DE VERÓNICA ARTEAGA, PUBLICAT A EL ESPANYOL EL 15 DE JUNY DE 2025

0000 NOTICIA VISIBLE, 0011 FORMATO - VIDEO, 0020 NOTICIAS- IA, 0054 ENT DONATIC, 0090 DONA TIC

iconoJoana Barbany presenta el seu llibre Rehumanitzant La Tecnologia

A l’entrevista la Joana Barbany reflexiona sobre la necessitat d’humanitzar la tecnologia en la seva reedició de Rehumanitzant la tecnologia. Explica que l’origen del llibre sorgeix del seu pas del sector públic al privat, moment en què decideix posar per escrit tot el coneixement adquirit. Per ella, la productivitat és el factor més desatès en l’equació entre salut, felicitat i treball, i alerta que aquesta manca sovint té origen en la infelicitat i la falta d’equilibri. La tecnologia, diu, pot ser molt útil si se’n fa un ús conscient, però pot accelerar-nos i fer-nos menys crítics si no la dominem.

Defensa que cal educar les noves generacions amb l’exemple i la implicació dels adults, avis i pares, i critica l’abús de pantalles en infants. També parla de la importància de recuperar el contacte humà, l’alimentació saludable i el sentit comú.

Finalment, destaca iniciatives empresarials i socials que utilitzen la tecnologia amb enfocament humà i sostenible. El seu missatge clau: no podem ignorar la tecnologia, però cal integrar-la des d’una visió humanista per posar-la al servei de les persones i no al revés.

0000 NOTICIA VISIBLE, 0012 FORMATO - TEXTO, 0090 DONA TIC

iconoLa III edició de «Mujer e Industria» reclama més talent i agilitat institucional per liderar la transformació tecnològica

La jornada “Mujer e Industria” a Burgos reivindica la importància del talent femení i reclama més agilitat institucional per consolidar la digitalització, sostenibilitat i l’avenç tecnològic al sector industrial.

En la seva tercera edició, la trobada celebrada a Burgos, organitzada per POLO positivo i l’Ajuntament de Burgos a través de ProBurgos, ha reunit dirigents i experts per abordar els reptes clau de la indústria: digitalització, sostenibilitat, captació de talent i transformació tecnològica eleconomista.es+4eleconomista.es+4eleconomista.es+4poluxweb.com+2eleconomista.es+2arin-innovation.com+2.
Rafael Barbero, director de la Fundación Caja de Burgos i cofundador de POLO positivo, ha destacat l’acte com a motor per visibilitzar referents femenins i afrontar reptes del sector des del lideratge femení eleconomista.es. La regidora Cristina Ayala ha emfatitzat el potencial de la indústria burgalesa, alhora que ha exigit un compromís institucional més decidit per consolidar-la .

La jornada s’ha articulat al voltant de tres eixos: la situació present i futura del sector, la captació de talent i la tecnologia. En una intervenció conjunta, Cristina Blanco (Antolin) i Bibiana Nicolás‑Correa (Grupo Correa) han identificat la digitalització, la transició energètica i la incertesa geopolítica com a grans desafiaments inevitables eleconomista.es.

La necessitat d’atraure vocacions des de joves ha marcat la taula rodona “El motor humà de la indústria”. Directives com Verónica Pascual (Fundación ASTI), Sonia Fajardo (Skretting), Maite Castrillejo (Hiperbaric) i Pilar Merino (Constantia Tobepal) han reivindicat el vincle amb estudiants i famílies per despertar interès per estudis STEM eleconomista.es.

En l’espai “Tecnologia amb propòsit”, representants d’empreses com ABB, Edscha, Adisseo i Antolin han compartit com la digitalització, l’automatització i la intel·ligència artificial estan transformant els seus processos. Lorena Gil (Antolin) ha avisat que la computació quàntica representarà una nova revolució i ha exigit més suport públic per no perdre ritme en innovació eleconomista.es.

El col·loqui ha tancat amb la intervenció de Cristina Ayala, ressaltant Burgos com a referent industrial i reclamant una visió del sector “sense etiquetes, amb majúscula” eleconomista.es.

“Com podem garantir que les institucions s’adaptin amb prou agilitat per potenciar el talent femení i liderar la revolució tecnològica en igualtat?”
.
.
.

RESUM BASAT EN L’ARTICLE: “LA III EDICIÓN DE ‘MUJER E INDUSTRIA’ RECLAMA MÁS TALENTO Y AGILIDAD INSTITUCIONAL PARA LIDERAR LA TRANSFORMACIÓN TECNOLÓGICA” DE ÁNGELA CORAO, PUBLICAT A EL ECONOMISTA. 18/06/2025

0000 NOTICIA VISIBLE, 0012 FORMATO - TEXTO, 0020 NOTICIAS- IA, 0090 DONA TIC

iconoKay Firth-Butterfield: «Hem de plantejar-nos quin tipus de relació volem tenir amb la intel·ligència artificial»

Kay Firth-Butterfield, directora d’Ètica a SingularityNET, una plataforma d’intel·ligència artificial, destaca la importància de reflexionar sobre la relació que volem establir amb aquesta tecnologia.

En una entrevista, remarca la necessitat de considerar com la intel·ligència artificial pot afectar la societat i com podem garantir-ne un ús ètic.

Firth-Butterfield assenyala que la IA pot tenir un impacte significatiu en diversos àmbits, des de la presa de decisions fins a la privacitat de les persones. Per això, cal establir normes i regulacions clares que guiïn el seu desenvolupament i aplicació.

També subratlla la importància de la transparència perquè la ciutadania entengui com es prenen les decisions i sàpiga fins a quin punt pot confiar en aquesta tecnologia. A més, posa en valor la necessitat de fomentar la diversitat i la inclusió en el desenvolupament d’algoritmes, per evitar-hi biaixos i discriminacions.

En resum, Kay Firth-Butterfield planteja la importància de reflexionar sobre el paper que volem que tingui la intel·ligència artificial a la nostra societat i com garantir-ne un ús ètic i responsable.

Punt final.

«El món digital: on les màquines pensen per nosaltres i nosaltres pensem a comprar més màquines.»

Resum adaptat de l’article original llegit a:  https://consent.google.com/ml?

0000 NOTICIA VISIBLE, 0012 FORMATO - TEXTO, 0020 NOTICIAS- IA, 0090 DONA TIC

iconoBaròmetre DonaTIC 2024 /PDF

El passat dijous 29 d maig es va presentar al Palau Robert de Barcelona l’informe del Baròmetre Digital de la DonaTIC 2024, i aquest n’és el resultat més rellevant i preocupant a parts iguals.

El Baròmetre DonaTIC, impulsat pel Cercle Tecnològic, la Secretaria de Polítiques Digitals de la Generalitat i l’organització DigitalFems, radiografia l’estat actual de la presència femenina en el sector tecnològic a Catalunya. L’informe ofereix dades rigoroses i contrastades, però sobretot revela una realitat que, tot i les millores puntuals, continua sent estructuralment desigual. El document vol ser una eina per a la transformació i una crida a l’acció coordinada entre governs, empreses i institucions educatives.

DADES CLAU A CATALUNYA

Indicador Valor
Dones al sector TIC 31,88%
Càrrecs directius ocupats per dones (TIC) 20,8%
Empreses sense cap dona al consell 19%
Presència femenina en graus TIC 17,2%
Graduacions TIC corresponents a dones 12,7%
Empreses TIC amb pla d’igualtat 61,6%
Diferències salarials reconegudes 43,4%
Dones que abandonen abans dels 35 anys 50%

Tot i representar gairebé un terç de la força laboral TIC, les dones tenen una presència minoritària en rols de responsabilitat i lideratge, i troben grans barreres d’accés i promoció dins de les empreses. El 26,4% dels rols de lideratge tecnològic estan ocupats per dones, però aquesta proporció disminueix a mesura que augmenta el rang jeràrquic, i només el 10% de les noves contractacions a empreses TIC assoleixen la paritat.

En l’àmbit educatiu, l’informe alerta de la poca presència de dones als graus TIC i també als estudis de formació professional. Malgrat la millora dels últims anys, encara estem lluny de la mitjana europea. El 12,2% de les matriculacions en FP TIC són dones, i només el 5,49% de les estudiants són la primera generació de la seva família a triar aquests estudis, davant d’un 26,92% en el cas dels homes. Això demostra que el biaix de gènere també es transmet familiarment i culturalment.

Un dels punts més alarmants del baròmetre és la retenció del talent femení. La meitat de les dones que accedeixen al sector TIC l’abandonen abans dels 35 anys. Les causes són múltiples: dificultats per conciliar, la cultura laboral androcèntrica (la coneguda “cultura brogrammer”), la manca de promoció i una escassa xarxa de suport professional. Aquesta sortida anticipada suposa una pèrdua de talent i una ineficiència sistèmica per al teixit econòmic.

El baròmetre també posa el focus en l’ecosistema emprenedor. A Barcelona, el 20,8% de les fundadores de startups són dones, una xifra positiva respecte a la mitjana europea, però que contrasta amb la realitat del finançament: només el 3% del capital risc es destina a equips formats exclusivament per dones. Aquesta desigualtat estructural en l’accés als recursos limita seriosament la capacitat de creixement i d’impacte de les dones emprenedores en l’àmbit digital.

RECOMANACIONS ESTRATÈGIQUES

L’informe proposa accions concretes i urgents:

  • Impulsar la contractació de perfils diversos, incloent formacions alternatives i no universitàries.

  • Implantar sistemes de transparència salarial i de promoció dins les empreses.

  • Estendre l’obligatorietat dels plans d’igualtat a tot el sector TIC.

  • Incorporar la programació i el pensament computacional a l’educació obligatòria amb referents femenins visibles.

  • Crear programes de mentoria i orientació per joves noies, especialment en barris i zones amb menys accés.

A més, es recomana millorar el monitoratge amb dades desagregades per sexe i impulsar campanyes de sensibilització a través dels mitjans per trencar estereotips.

El Baròmetre DonaTIC 2024 demostra que el talent femení és essencial per al futur digital del país, però continua infrarepresentat, infravalorat i infrafinançat. Per assolir una economia tecnològica justa, competitiva i sostenible, cal actuar ara, amb lideratge públic i corresponsabilitat privada.

«Quines polítiques públiques i compromisos empresarials poden revertir definitivament la infrarepresentació de les dones en el sector TIC?»

.
DESCARREGAR PDF
.

Scroll al inicio
Verificado por MonsterInsights