0011 FORMATO – VIDEO

0000 NOTICIA VISIBLE, 0011 FORMATO - VIDEO, 0020 NOTICIAS- IA, 0052 ENT GRAUSTIC, 0052 ENT GRAUSTIC "FERRE"

iconoLa Gran Apagada del 28 abril, Josep Ramon Ferrer, ‘Ferre’

/

Aquest mes, em Josep Ramon Ferrer, ‘Ferre’, ha centrat la seva anàlisi mensual en la gran apagada elèctrica que ha afectat la península Ibèrica. Tot i que inicialment es va especular amb un ciberatac, les primeres informacions apunten a un desequilibri entre l’oferta i la demanda dins la xarxa elèctrica, probablement causat per un excés de generació d’energia renovable. Aquesta situació, paradoxalment, mostra una cara positiva: estem aconseguint generar prou energia verda per cobrir la demanda futura, que creixerà amb l’expansió del vehicle elèctric i els centres de dades.

Ferre destaca la necessitat urgent d’invertir en xarxes més intel·ligents, capaces de gestionar millor la producció i distribució elèctrica. També remarca com de vulnerables som davant falles tecnològiques i com això impacta la comunicació i la vida quotidiana. Tot i així, valora positivament la reacció ciutadana: es va tornar a veure la gent socialitzant al carrer, ajudant-se mútuament, com durant els primers dies postpandèmia.

Conclou que aquest esdeveniment és un toc d’atenció valuós que ens ha de fer reflexionar sobre la resiliència de les nostres infraestructures i la necessitat de reforçar-les tecnològicament amb una visió humanista i solidària.

0000 NOTICIA VISIBLE, 0011 FORMATO - VIDEO, 0020 NOTICIAS- IA, 0051 ENT RADIO, 0052 ENT GRAUSTIC

iconol’impacte del poder digital sobre les llibertats i les democràcies EL MÓN ÉS DIGITAL

/

Hola, benvingudes i benvinguts a «El Món és Digital», el programa que s’emet per les emissores de la XAL, on analitzem l’impacte de la tecnologia en la societat. El fem amb la col·laboració de GrausTIC i, com sempre, us oferim la versió enregistrada per videoconferència. Avui ens acompanyen tres convidats de primer nivell que ja formen part d’aquest món digital: en Josep Ramon Ferrer (Ferre), president de GrausTIC; en Sergi Marcén, que avui ens proposa el tema; i l’Héctor Santcovsky, que s’ha connectat malgrat alguns problemes tècnics inicials. El debat d’avui gira entorn d’una pregunta fonamental: És democràticament neutre l’algoritme? I més enllà, quin és l’impacte del poder digital sobre les llibertats i les democràcies? Comencem!

L’episodi d’avui d’El Món és Digital ha girat entorn del debat sobre la neutralitat dels algoritmes i l’impacte del poder digital sobre les democràcies modernes. En Sergi Marcén ha iniciat el debat amb la idea que la transformació digital no és neutra: els algoritmes són creats per persones amb interessos econòmics i polítics, i això està provocant una deriva cap a oligopolis tecnològics que escapen del control estatal. Per la seva part en Josep Ramon Ferrer ha posat en relleu com la infraestructura tecnològica, com en el passat el tren, pot generar desigualtats econòmiques i socials. I l’Héctor Santcovsky ha afegit que la crisi de la democràcia és anterior a la digitalització, però que avui la tecnologia amplifica aquestes debilitats, especialment amb el poder acumulat per grans empreses com les de Silicon Valley. Els tres tertulians han coincidit en la necessitat d’un lideratge institucional fort, capaç de regular el poder digital a escala global, i han advertit dels perills de permetre que els valors democràtics quedin supeditats als interessos econòmics. Finalment, Marcén ha conclòs amb una cita pròpia:

la tecnologia no és enemiga de la democràcia, però aquesta només pot sobreviure si aprèn a governar la tecnologia i els seus creadors.

I això ha estat tot per avui a «El Món és Digital». Hem reflexionat profundament sobre si la tecnologia i, concretament, els algoritmes són realment neutres, i quin impacte tenen sobre les nostres democràcies. Amb les valuoses aportacions de Josep Ramon Ferrer, Sergi Marcén i Héctor Santcovsky, hem entès que la tecnologia pot ampliar desigualtats, alterar els equilibris de poder i posar en risc valors fonamentals com la llibertat i la igualtat. Però també hem vist que hi ha marge per a l’acció: cal una resposta conjunta i decidida de les institucions democràtiques per garantir que el desenvolupament tecnològic serveixi les persones, i no al contrari. Gràcies per seguir-nos un cop més, i recordeu: el futur digital el construïm entre tots. Fins la setmana vinent!

0000 NOTICIA VISIBLE, 0011 FORMATO - VIDEO, 0012 FORMATO - TEXTO, 0020 NOTICIAS- IA, 0052 ENT GRAUSTIC

iconoIA EUropa, «Regulació o Acció?»

/

El Món és Digital, el programa produït per BARCELONADOT amb la col·laboració de GRAUSTIC, ha dedicat l’edició d’aquesta setmana a analitzar el dilema que viu Europa davant l’avenç de la intel·ligència artificial: regular o actuar?

Han intervengut:
Tomás Cascante i Josep Ramon Ferrer «Ferre», conductors
Javi Creus, Hector Santcovsky i Ramon Palacio

A través d’una tertúlia amb experts, s’ha debatut com trobar l’equilibri entre protegir els drets dels ciutadans i impulsar la innovació tecnològica, en un context internacional marcat per la competència ferotge amb els Estats Units i la Xina.El programa d’avui s’ha centrat en el dilema entre regulació i acció davant el desenvolupament de la intel·ligència artificial a Europa. Els convidats han coincidit en la importància de trobar un equilibri entre garantir els drets dels ciutadans i fomentar la innovació tecnològica.

S’ha destacat que mentre els Estats Units i la Xina aposten fortament per la inversió i el desenvolupament sense tants límits, Europa tendeix a regular de manera preventiva, seguint una lògica més jurídica i burocràtica. Aquesta actitud, tot i que respon a la voluntat de protegir el model social europeu, pot limitar la capacitat competitiva i d’innovació del continent.

També s’ha subratllat que Europa hauria de reforçar la seva inversió pública en R+D, inspirant-se en exemples com Estònia o l’aposta militar pels sistemes digitals, per tal de no quedar relegada al rol de reguladora d’unes tecnologies que no produeix. Un altre punt clau ha estat la necessitat de millorar la coordinació entre estats membres per crear infraestructures digitals comunes i aprofitar millor el talent i les dades europees.

Finalment, s’ha assenyalat que l’èxit europeu dependrà d’una estratègia conjunta que combini regulació intel·ligent, inversió decidida i confiança en el model europeu.

Aquí pots sentir la versió ràdio.

 

 

 

 

0000 NOTICIA VISIBLE, 0011 FORMATO - VIDEO, 0020 NOTICIAS- IA

iconoX Jornada Itscool: Queda feina per fer? Explorant les noves tecnologies emergents en el sector TIC

/

La jornada està dissenyada per facilitar la interacció entre educadors, orientadors, universitats i empreses, fomentant la col·laboració. Els assistents tindran l’oportunitat de conèixer les últimes tendències en el sector TIC i establir connexions per al seu desenvolupament professional. Comptarà amb la participació de destacats experts TIC, representants d’empreses líders i acadèmics de renom. S’estructura en tres parts, en la primera coneixerem l’evolució d’estudiants TIC i el seu grau de satisfacció, així com unes reflexions sobre com la IA està present en aquests estudis. La segona part està dedicada a conèixer les noves tecnologies emergents en el sector TIC i com aquestes influiran en el futur professional i acadèmic. I finalment les empreses expressaran si les seves necessitats en referència a la captació de talent TIC estan cobertes.

L’acte començarà a les 16:00h amb la benvinguda de Carles Martín, president d’Itscool i la inauguració oficial a càrrec de Mercè Andreu i Roses, directora general d’Innovació, Digitalització i Currículum del departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Tot seguit, s’oferiran reflexions sobre la intel·ligència artificial a càrrec de Antoni Elias Fusté, catedràtic de la UPC, i Sandra Nieto, gestora de projectes de l’Àrea d’Internacionalització i generació de coneixement d’AQU Catalunya.

A partir de les 17:15h, la sessió posarà el focus en les tecnologies emergents amb la participació d’experts com Antonio Rubio, director de la Càtedra CHIP de la UPC, Ot Puy de la Càtedra d’Intel·ligència Artificial en Música i Arts de la UAB, i Jordi Herrera, especialista en Ciberseguretat de la mateixa universitat.

La jornada continuarà a les 18:15h amb una taula rodona sobre les necessitats de les empreses, amb representants destacats del sector com Domingo Ruiz (ADTEL), Salomé Valero (Kyndryl), Vanessa Paulino (NTT Data), Salomé Valero ( Kyndryl) Núria Raventós (Oracle) i Jordi de Juan (Slashmobility).

A les 19:30h, s’obrirà un espai per al debat i les conclusions finals, que donarà pas a una copa de cava per clausurar la jornada de manera distesa.

Inscripció: La inscripció és lliure però cal formalitzar-la a través del següent enllaç: https://forms.gle/yM9Sa1ygUuoEAVHc8

L’Associació Educativa Itscool, iniciativa públic-privada es dedica, des de l’any 2013, a promoure el coneixement i l’acostament en els estudis dels àmbits de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació entre els alumnes de Primària i Secundària. Itscool és una associació compromesa amb la promoció i difusió de l’educació i la innovació en l’àmbit de les TIC. A través d’activitats com la X Jornada Itscool, es busca impulsar el desenvolupament educatiu, connectant als principals actors del sector.

Document:
0000 NOTICIA VISIBLE, 0011 FORMATO - VIDEO, 0020 NOTICIAS- IA

iconoLa gran mentira de la Inteligencia Artificial | Ramón L. de Mántaras

/

Ramón López de Mántaras sacude el debate sobre la IA en una entrevista viral
La entrevista de Jon a Ramón López de Mántaras, titulada “La gran mentira de la Inteligencia Artificial”, ha generado un auténtico terremoto en redes. Durante dos horas, el científico desmontó mitos sobre la IA, alertando del exceso de optimismo, el poder de las grandes tecnológicas y el uso acrítico del término “inteligencia”. Los comentarios muestran una polarización extrema: desde la admiración absoluta por su lucidez, hasta duras críticas por su escepticismo. El vídeo se ha convertido en un espejo de las tensiones actuales en torno al desarrollo y ética de la IA. Un debate imprescindible, incómodo y necesario.

0000 NOTICIA VISIBLE, 0011 FORMATO - VIDEO, 0020 NOTICIAS- IA, 0052 ENT GRAUSTIC

iconoLuismi Roura: “Dominar la IA será clave para no quedarse fuera del mercado”

/

En esta entrevista de GrauTIC Today, Luismi Roura ha abordado con claridad y cercanía los principales retos que plantea la inteligencia artificial generativa. Defensor firme de una regulación urgente y ética, señala que aunque Europa ya ha dado pasos, el marco legal aún es imperfecto. Confía en que el nuevo anteproyecto de ley en España avance hacia un uso más responsable e inclusivo de la IA. Sobre el uso de datos, advierte que hoy no se están respetando del todo los derechos de confidencialidad ni la propiedad intelectual, y propone compensar a los creadores de datos. En cuanto al impacto laboral, es optimista: la IA generará empleo, pero “solo si sabes usarla”, dejando claro que la clave será dominarla. Pide crear comités internos de IA en las empresas y formar a los trabajadores para garantizar un uso ético y legal. También alerta del consumo energético insostenible de la IA y de los riesgos en ciberseguridad y desinformación. Por eso, insiste en el papel estratégico de los departamentos legales y de cumplimiento para mantener la confianza y el control. Roura cierra con un mensaje rotundo: la IA no es el problema, el problema es cómo la usamos.

0000 NOTICIA VISIBLE, 0011 FORMATO - VIDEO, 0020 NOTICIAS- IA, 0052 ENT GRAUSTIC, 0054 ENT DONATIC, 0090 DONA TIC

iconoEl marc legal que regula la intel·ligència artificial, Belén Arribas

/

Hem parlat amb Belén Arribas, advocada TIC i membre de GrausTIC, sobre el marc legal que regula la intel·ligència artificial, especialment arran del nou reglament europeu AI Act i l’avantprojecte de llei espanyol sobre governança i ètica. La Belén ha destacat que, tot i que la normativa encara es troba en període d’adaptació, moltes empreses ja treballen per complir-la. Ha explicat com les obligacions legals varien segons la finalitat amb què s’utilitza la IA, classificant-se en nivells de risc. Per a les pimes, això implica assegurar la transparència, la formació interna i, en casos concrets, complir amb requeriments més estrictes com l’avaluació d’impacte en drets fonamentals. També hem tractat qüestions com la responsabilitat legal en cas d’errors de la IA, el dret a impugnar decisions automatitzades i els biaixos algorítmics. La Belén ha insistit en la importància de revisar bé les eines que es contracten, llegir-ne les condicions i protegir les dades dels clients. Finalment, ha proposat un pla en cinc passos perquè les empreses integrin la IA de forma legal, ètica i eficient. Un programa clau per qualsevol entitat que vulgui fer un bon ús de la intel·ligència artificial.

0000 NOTICIA VISIBLE, 0011 FORMATO - VIDEO, 0020 NOTICIAS- IA, 0052 ENT GRAUSTIC

iconoEntrevista a Esteve Almirall sobre su nuevo libro «Qué hacer cuando todo cambia»

/

En su intervención en el espacio GrausTIC Today, el profesor e investigador Esteve Almirall presentó su nuevo libro «Qué hacer cuando todo cambia», entrevistado por Tomás Cascante. La obra, basada en años de docencia sobre disrupciones tecnológicas, cobra especial relevancia con la irrupción de la inteligencia artificial generativa. Almirall distingue entre disrupciones tradicionales —que emergen desde abajo— y las actuales, que se imponen desde arriba, transformando organizaciones, industrias y empleos de forma radical. Asegura que estas tecnologías, como internet o la IA, no son opcionales: quien no las adopta, queda irrelevante.

Sobre las pymes, advierte que muchas están retrasando su adaptación, pero ya existen puntos de partida claros: muchos trabajadores usan herramientas de IA a nivel personal, y esa experiencia debe aprovecharse para optimizar procesos empresariales. Recomienda no frenar el uso de la IA, sino convertirlo en palanca de transformación.

Almirall expresó su entusiasmo por haber vivido múltiples revoluciones tecnológicas y alertó que estamos ante una de las más grandes. A los escépticos, les aconseja “colaborar con lo inevitable”. Finalmente, critica la actitud excesivamente reguladora de Europa frente al empuje innovador de EE.UU. y China, y anima a redefinir la experticia personal para adaptarse a este nuevo paradigma.

0000 NOTICIA VISIBLE, 0011 FORMATO - VIDEO, 0020 NOTICIAS- IA

iconoEl Renacimiento de los Polímatas en la Era de la Inteligencia Artificial

/

El video deja claro que estamos viviendo un cambio profundo en la manera en que accedemos y usamos el conocimiento. Durante siglos, la especialización ha sido la norma, pero ahora la inteligencia artificial está provocando un regreso al pensamiento multidisciplinario.

El video explica cómo figuras históricas como Leonardo Da Vinci y Aristóteles representaban la polimatía, el dominio de múltiples disciplinas. Sin embargo, con la revolución industrial y el siglo XIX, la especialización se convirtió en la base del progreso. Ahora, con la IA, el acceso a la información es tan vasto que lo más importante no es acumular datos, sino saber hacer las preguntas correctas.

También se menciona cómo la teoría del caos y los sistemas complejos han desafiado la idea de que todo puede predecirse con precisión. Esto refuerza la necesidad de una visión más amplia del conocimiento.

La IA nos permite conectar ideas de distintos campos, pero exige pensamiento crítico. No se trata de reemplazar el conocimiento experto, sino de integrarlo con la tecnología para potenciar nuestra capacidad de aprender y resolver problemas.

0000 NOTICIA VISIBLE, 0011 FORMATO - VIDEO, 0050 ENT NUESTRA GENTE

iconoKUNTALKS Miguel Castañeda · Energía y sostenibilidad

/

En esta edición de KUN TALKS, Miguel Castañeda, director del Centro de Investigación y Análisis del Futuro, Sustainability Worldwide Center 2050, abordó el impacto de las energías renovables en las ciudades y su papel en la transición energética.

Según Castañeda, las ciudades juegan un papel clave en la generación y consumo de energía. La expansión del autoconsumo mediante paneles solares y sistemas eólicos urbanos permite reducir la dependencia de grandes plantas generadoras y fomenta una red energética más eficiente y descentralizada. En ciudades como Barcelona y Madrid, se han incrementado las instalaciones de paneles solares en edificios residenciales e industriales, lo que contribuye a la sostenibilidad del sistema.

Uno de los grandes retos es la reducción del consumo de combustibles fósiles, algo que se impulsa desde lo local con iniciativas como la electrificación del transporte urbano y el desarrollo de infraestructuras de carga para vehículos eléctricos. Castañeda también destacó la importancia de la eficiencia energética en los edificios y el uso de nuevas tecnologías para mejorar su sostenibilidad.

Respecto a la descarbonización, explicó que la transición debe ser gradual, ya que las infraestructuras actuales todavía dependen de los combustibles fósiles. La expansión de energías renovables como la solar, eólica, hidráulica y mareomotriz es clave para reducir emisiones, aunque reconocen los desafíos en la implementación de estas fuentes. En Cataluña, la dependencia de la energía nuclear sigue siendo significativa, lo que obliga a acelerar la transición para evitar una futura crisis de suministro.

En cuanto al crecimiento de los centros de datos, impulsado por la inteligencia artificial y la digitalización, alertó sobre su alto consumo energético. Para mitigar su impacto, es fundamental que se abastezcan exclusivamente con energías renovables. Concluyó afirmando que la transición energética no solo es una necesidad ambiental, sino una oportunidad para la innovación y el desarrollo económico.

La entrevista cierra con una reflexión sobre el papel de las administraciones, empresas y ciudadanos en la adopción de energías limpias y la urgencia de tomar medidas concretas para garantizar un futuro sostenible.

 

Scroll al inicio
Verificado por MonsterInsights