Sin categoría

Les polítiques comercials i geopolítiques
impulsades per Donald Trump han redefinit les relacions internacionals i han
provocat una reacció en cadena a tot el món. Europa, tradicional aliada dels
Estats Units, es troba ara davant un escenari complex i incert. Però, com
tantes vegades a la història, els moments de crisi poden esdevenir motors de
canvi. La Unió Europea té avui una oportunitat única per redefinir el seu rol
estratègic, reforçar la seva autonomia i consolidar un lideratge global basat
en valors propis.

Trump ha accelerat la seva agenda
proteccionista, amb mesures que han impactat directament l’economia europea.
Segons estimacions de l’Institut Kiel per a l’Economia Mundial, aquestes
mesures poden provocar una caiguda del 0,4% del PIB europeu i del 0,17% del
nord-americà, trencant el paradigma que el proteccionisme beneficia l’economia
interna. Ja hem vist les caigudes de les borses aquests dies que están
descomptant ja aquest efecte.

A més, Trump ha mantingut una postura crítica
respecte a l’OTAN, qüestionant el compromís de defensa col·lectiva, i ha
suggerit que els EUA podrien retirar-se de l’organització si els aliats
europeus no augmenten significativament la seva despesa militar. Això ha
generat una enorme incertesa en matèria de seguretat, empènyer Europa a
reconsiderar la seva dependència militar.

Encara que el 13 d’abril s’anunciava una
exenció temporal per a productes tecnològics com mòbils i ordinadors, la
sensació de fragilitat i volatilitat continua. Aquesta situació ha fet saltar
totes les alarmes a Brussel·les.

Tot i la pausa aranzelaria de 90 dies de
Trump, que Europa está aprofitant per reenegociar, la incertesa continua sent
máxima, i ens cal una una estrategia propia.

La Comissió Europea ha activat una bateria de
contramesures. En primer lloc, ha aprovat aranzels recíprocs de fins al 25%
sobre més de 1.000 productes nord-americans, incloent-hi whisky, motos,
tecnologia i alimentació. Ara en suspens en reciprocitat a la pausa declarada
per USA. Però la resposta no és només reactiva.

La UE ha intensificat les negociacions
comercials amb altres blocs. El pacte amb Mercosur (Brasil, Argentina, Paraguai
i Uruguai), després d’anys d’estancament, ha tornat a agafar embranzida. També
s’ha reprès el diàleg amb l’Índia i s’han obert converses amb Indonèsia,
Austràlia i Àfrica Oriental per diversificar mercats. O de manera més recent
amb la Xina amb la visita del President Espanyol.

A més, s’ha enfortit l’agenda d’autonomia
estratègica. Això inclou:

• Tecnologia i digitalització: Inversions europees en
  semiconductors, intel·ligència artificial i computació quàntica a través
  del programa EU Chips Act.
• Energia: Acceleració del Green Deal per
  reduir la dependència energètica, no només de Rússia, sinó també de
  tecnologies nord-americanes.
• Defensa: Iniciatives com la Brúixola Estratègica
  apunten a crear una capacitat de resposta militar europea pròpia per
  complementar —o, si cal, substituir— la protecció de l’OTAN.

En aquest escenari complex, emergeixen també
grans oportunitats:

1. Atracció de talent i capital
   Les restriccions migratòries de Trump han provocat que molts científics,
   tecnòlegs i emprenedors busquin alternatives fora dels EUA. Europa pot
   esdevenir un nou pol d’atracció de talent internacional, especialment si
   aposta per una política migratòria intel·ligent, basada en l’atracció
   d’alt valor afegit. L’estabilitat política, la qualitat de vida i el
   compromís amb els drets humans són grans actius diferencials.
2. Lideratge en sostenibilitat i economia verda
   Els Estats Units han reduït el seu compromís amb l’Agenda 2030 i l’Acord
   de París, mentre que Europa lidera en regulació verda. L’aprovació del
   CBAM (Carbon Border Adjustment Mechanism) fa de la UE un referent
   global en polítiques climàtiques. Les empreses europees poden liderar el
   desenvolupament de solucions sostenibles i convertir-ho en un avantatge
   competitiu en mercats internacionals.
3. Sobirania tecnològica i digitalització responsable
   Europa pot trencar la dependència de les grans plataformes
   nord-americanes. La nova Llei de Dades i el Digital Services Act
   marquen el camí cap a una digitalització amb garanties democràtiques. A
   més, la IA ètica i transparent pot ser una marca pròpia europea en un món
   cada vegada més dominat per algoritmes opacs.
4. Redefinició del lideratge global europeu
   Davant el viratge aïllacionista dels EUA i la inestabilitat de països com
   Rússia o la Xina, Europa pot posicionar-se com el nou garant del
   multilateralisme, del comerç just i dels drets socials i laborals. És una
   ocasió per liderar no només econòmicament, sinó moralment.

El moment actual és un punt d’inflexió. Per
primera vegada en dècades, la UE es veu forçada a assumir plenament la seva
autonomia geopolítica. Però això no és necessàriament negatiu: és també una
oportunitat per madurar com a actor global, per consolidar un model propi i per
posar els ciutadans al centre d’una transformació que afectarà generacions
futures.

Per fer-ho, caldrà coratge polític, lideratge
col·lectiu i capacitat de visió a llarg termini. No es tracta només de resistir
les empentes de Trump, sinó d’aprofitar-les per créixer. El problema com
oportunitat. Europa té el talent, els valors i el teixit econòmic per fer-ho.
Ara només cal creure-hi i actuar amb determinació. Ens hi va el futur!!

Enlace relacionado

Autor: Jordi Marín