15 de abril de 2025

Arran del meu article, de fa uns dies. titulat “Formació i ocupació futura: flexibilitat,
tecnologia i humanisme”, vaig rebre diversos missatges i una trucada d’un
vicerector d’una universitat catalana que va afirmar: “la meitat de les
carreres universitàries són obsoletes, preparen per a professions que
s’extingiran en un lustre”. L’afirmació del vicerector i els diferents
missatges em van fer reflexionar sobre com ens hem de preparar per al futur,
especialment els joves, per afrontar els reptes i decidir què estudiar. La
pregunta dominant en els missatges era com serà el futur i si la formació
actual prepara per als desafiaments del esdevenidor, considerant aspectes com
la digitalització, les bretxes socioeconòmiques i de gènere, i un horitzó on la
intel·ligència artificial serà clau i la personalització de l’aprenentatge, una
opció real per ajustar ritmes i complexitat progressiva a les característiques
i capacitats de cada estudiant.

Tenim poques
certeses sobre el futur, però sí que intuïm que l’activitat professional
requerirà coneixements de ciència de dades (analitzar grans volums de dades per
extreure coneixement i prendre decisions), de robòtica (dissenyar i programar
robots per realitzar tasques autònomes o assistides), i intel·ligència
artificial (tecnologia que permet a les màquines simular capacitats humanes:
aprenentatge i presa de decisions). Caldrà impulsar habilitats com el pensament
crític (capacitat d’analitzar, avaluar i interpretar informació per prendre
decisions raonades) i el treball multidisciplinari (col·laboració entre
professionals de diferents disciplines per assolir solucions òptimes). A més,
serà necessari conèixer tècniques de machine learning, que permeten a
les màquines aprendre a partir de dades sense programació explícita, i deep
learning (ús de xarxes neuronals profundes per processar grans volums de
dades). Alhora, serà crucial desenvolupar aspectes associats a l’ètica, la
sociologia i la regulació.

Si aquests són
els aspectes requisits per a l’activitat professional, es pot afirmar que la
formació necessària per al futur, assegurant que sigui accessible per a tothom,
hauria de ser flexible, personalitzada, multidisciplinària i orientada a les
habilitats i coneixements emergents, fomentant la capacitat d’aprendre a
aprendre i desaprendre, i prioritzant el desenvolupament d’habilitats com el
pensament crític, la resolució de problemes i la capacitat d’adaptació. Alhora,
cal integrar matèries relacionades amb les tecnologies emergents, ensenyar a
utilitzar eines digitals tot comprenent el seu funcionament i el seu impacte
ètic i social.

Per això, els
plans d’estudis haurien de tenir un enfocament multidisciplinari, incloent
coneixements STEM, ciències socials, historia, ètica i biologia, així com el
desenvolupament d’habilitats per a la comunicació efectiva, la gestió de la
incertesa, per ser més resilient, per treballar en equip i col·laborar en la
diversitat. Aquest conjunt d’aspectes pot preparar millor per afrontar els
desafiaments i canvis del futur, en un món cada vegada més tecnològic i
complex, equilibrant el coneixement tècnic amb les habilitats humanes i
ètiques, preparant les persones tant per al món laboral com per a la formació
continuada. Perquè, si abans 23 anys d’estudis preparaven per a 40 anys de
feina, ara ho fan per a menys d’una dècada. El futur exigirà cicles de formació
periòdics per continuar treballant. Estem preparats per a això?

Antoni Garrell i
Guiu

Abril 2024

Autor: Antoni Garrell