0012 FORMATO – TEXTO

0000 NOTICIA VISIBLE, 0012 FORMATO - TEXTO, 0020 NOTICIAS- IA

iconoEl futuro de la energía de fusión y su contribución a la transición verde de la UE, a debate en Barcelona

Barcelona acogerá los días 12 y 13 de junio la F4E Roundtable, un foro de alto nivel sobre el futuro de la energía de fusión, organizado por la agencia europea Fusion for Energy (F4E). El evento reunirá a representantes políticos, expertos del sector, startups y centros de investigación para debatir cómo transformar la fusión nuclear en una fuente energética autónoma, segura y sostenible para la Unión Europea.

Resumen (350 palabras):

Fusion for Energy (F4E), la agencia de la UE encargada de la contribución europea al mayor experimento de fusión del mundo, ITER, organiza en Barcelona la F4E Roundtable los días 12 y 13 de junio. La cita servirá para reunir a responsables políticos, expertos científicos, representantes de la industria, laboratorios y empresas emergentes, con el fin de debatir las condiciones necesarias para convertir la energía de fusión en un pilar real del mix energético europeo.

El foro se celebra en un contexto marcado por la urgencia de reforzar la autonomía energética europea y acelerar la transición verde. Mientras potencias como Estados Unidos, China y Reino Unido despliegan estrategias ambiciosas en el ámbito de la fusión, Europa reivindica su liderazgo científico con proyectos como ITER (Francia) o JT-60SA (Japón), pero busca ahora dar el salto a su aplicación industrial.

La F4E Roundtable abordará temas estratégicos como el potencial geopolítico de la fusión, el papel de la industria europea en la futura cadena de suministro, las inversiones necesarias en tecnologías críticas y la formación de talento especializado. Uno de los grandes retos será cómo trasladar el conocimiento acumulado en investigación a la economía real, con nuevas plantas de demostración (DEMO) y un ecosistema industrial capaz de escalar los reactores de fusión.

La cita también quiere fomentar la colaboración público-privada. En los últimos años, nuevas startups están entrando en el sector con el respaldo de capital privado, lo que acelera la competencia global en este campo. F4E buscará coordinar esfuerzos europeos y movilizar tanto inversión pública como privada.

La jornada se celebrará en el Hotel Hilton Diagonal Mar, con sesiones íntegramente en inglés. El objetivo último del evento es posicionar a la UE como líder mundial en energía de fusión, no solo en investigación, sino también en industria, mercado y gobernanza tecnológica.

«¿Logrará Europa convertir su liderazgo científico en fusión en una ventaja industrial y geopolítica real antes de que lo hagan otras potencias?»

.
.Programa

 

 


RESUMEN BASADO EN EL ARTÍCULO: “EL FUTURO DE LA ENERGÍA DE FUSIÓN Y SU CONTRIBUCIÓN A LA TRANSICIÓN VERDE DE LA UE, A DEBATE EN BARCELONA” DE REPRESENTACIÓN DE LA COMISIÓN EUROPEA EN BARCELONA, PUBLICADO EL 5 DE JUNIO DE 2025.


0000 NOTICIA VISIBLE, 0012 FORMATO - TEXTO, 0020 NOTICIAS- IA

iconoBruselas impulsa la autonomía energética europea con nuevas medidas de resiliencia

La Comisión Europea ha presentado un conjunto de medidas destinadas a reforzar la resiliencia energética de la Unión Europea, con el objetivo de reducir la dependencia de los combustibles fósiles y aumentar la seguridad del suministro energético. Estas iniciativas buscan acelerar la transición hacia fuentes de energía renovables y mejorar la eficiencia energética en todos los Estados miembros.

La propuesta incluye la creación de un marco regulatorio que facilite la inversión en infraestructuras energéticas sostenibles, así como incentivos para la adopción de tecnologías limpias. Se enfatiza la necesidad de diversificar las fuentes de energía y de establecer mecanismos de solidaridad entre los países de la UE para afrontar posibles interrupciones en el suministro.

Además, la Comisión destaca la importancia de la cooperación internacional para asegurar el acceso a recursos energéticos y para compartir buenas prácticas en la gestión de la transición energética. Se propone también la implementación de programas de formación y capacitación para preparar a la fuerza laboral ante los cambios que implica la transformación del sector energético.

Estas medidas forman parte del compromiso de la UE con el Pacto Verde Europeo y su objetivo de alcanzar la neutralidad climática para 2050. La Comisión subraya que una transición energética justa y equitativa es esencial para mantener la cohesión social y económica en toda la Unión.

«¿Cómo pueden los Estados miembros equilibrar la necesidad de una transición energética rápida con la garantía de equidad y cohesión social en sus políticas nacionales?»

.
.
.


RESUMEN BASADO EN EL ARTÍCULO: “La Comisión Europea propone nuevas medidas para reforzar la resiliencia energética de la UE” DE COMISIÓN EUROPEA, PUBLICADO EN PRESS CORNER EL 5 DE JUNIO DE 2025.

0000 NOTICIA VISIBLE, 0012 FORMATO - TEXTO, 0020 NOTICIAS- IA

iconoMeta apuesta por la energía nuclear para alimentar sus centros de datos de inteligencia artificial

Meta ha firmado un acuerdo de 20 años con Constellation Energy para suministrar energía nuclear a sus centros de datos en EE. UU., asegurando una fuente estable y libre de emisiones para alimentar sus crecientes necesidades energéticas impulsadas por la inteligencia artificial.

Meta, la empresa matriz de Facebook e Instagram, ha establecido un acuerdo de 20 años con Constellation Energy para abastecer con energía nuclear parte de sus centros de datos en Estados Unidos. Este convenio implica que la planta nuclear Clinton Clean Energy Center, ubicada en Illinois, suministrará electricidad a las instalaciones de Meta a partir de 2027. La planta, que estuvo en riesgo de cierre en 2017 debido a pérdidas financieras, continuará operando gracias a este acuerdo, preservando más de 1.100 empleos.

La inversión de Meta también contribuirá a aumentar la producción energética de la planta en 30 megavatios, alcanzando una capacidad total de 1.121 megavatios, suficiente para abastecer aproximadamente a 800.000 hogares. Aunque no se ha especificado qué porcentaje de esta energía utilizará Meta, la empresa busca garantizar una fuente de energía constante y libre de emisiones de carbono para sus operaciones de inteligencia artificial.

La creciente demanda energética de los centros de datos, impulsada por el auge de la inteligencia artificial, ha llevado a las grandes tecnológicas a buscar soluciones sostenibles y fiables. La energía nuclear, que no emite dióxido de carbono durante la generación y ofrece una producción constante, se presenta como una alternativa viable frente a las fuentes renovables como la solar o la eólica, que dependen de condiciones climáticas variables.

Este movimiento de Meta se alinea con las acciones de otras empresas tecnológicas como Google y Amazon, que también están invirtiendo en energía nuclear para alimentar sus centros de datos. Google, por ejemplo, ha establecido acuerdos con Kairos Power para desarrollar reactores modulares pequeños (SMR) de hasta 500 megavatios. Amazon, por su parte, ha firmado acuerdos con Energy Northwest, Dominion Energy y la startup X-energy para impulsar la construcción de reactores avanzados.

Aunque la energía nuclear enfrenta desafíos relacionados con los costos de infraestructura y la gestión de residuos, las nuevas generaciones de reactores, como los SMR, prometen abordar muchos de estos obstáculos con diseños más seguros y eficientes. La apuesta de Meta por la energía nuclear refleja una estrategia a largo plazo para asegurar una fuente de energía sostenible y confiable que respalde el crecimiento continuo de la inteligencia artificial.

«¿Puede la energía nuclear ser la solución sostenible que necesita la inteligencia artificial para su expansión sin comprometer el medio ambiente?»

.
.
.


RESUMEN BASADO EN EL ARTÍCULO: “META SE LANZA A POR LA ENERGÍA NUCLEAR PARA SUS CENTROS DE DATOS DE IA: ACABA DE SELLAR UN AMBICIOSO ACUERDO A 20 AÑOS” DE JAVIER MÁRQUEZ, PUBLICADO EN XATAKA EL 4 DE JUNIO DE 2025.

0000 NOTICIA VISIBLE, 0012 FORMATO - TEXTO, 0020 NOTICIAS- IA

icono“Indústria 4.0: Tecnologia, desigualtat i la batalla pel futur social / Entrevista a Héctor Santcovsky

Avui he llegit al Diari del Treball un article molt interessant de l’Héctor Santcovsky, titulat “Indústria 4.0, crisi energètica i desigualtat: la bifurcació del nou capitalisme”.

En aquest article, Santcovsky analitza com la suposada revolució de la Indústria 4.0, lluny de ser un simple avenç tecnològic, comporta transformacions profundes en el sistema productiu, amb greus conseqüències socials si no s’orienta amb criteri públic. Per aprofundir en aquestes qüestions, li he fet la següent entrevista:


ENTREVISTA A HÉCTOR SANTCOVSKY

Per Tomàs Cascante

Tomàs Cascante (TC): Héctor, comencem pel concepte central. Què entenem exactament per “Indústria 4.0” i per què dius que és una mutació profunda del sistema productiu?

Héctor Santcovsky (HS): Parlem d’un model basat en tecnologies com la intel·ligència artificial, l’automatització, la robòtica i l’anàlisi massiva de dades. Però el que realment la fa una mutació és que aquestes tecnologies canvien de manera estructural com, on i per a qui es produeix, i això té implicacions polítiques i socials molt profundes.


TC: A l’article dius que aquesta transformació no és neutra. Per què no podem veure la tecnologia com una eina neutra al servei del progrés?

HS: Perquè la tecnologia no s’aplica en el buit. Qui la dissenya, qui la controla, i amb quins objectius són factors determinants. Si es deixa en mans del mercat, acostuma a reforçar privilegis i desigualtats.


TC: La “transició justa” és una expressió molt utilitzada però poc definida. Com s’hauria d’implementar realment?

HS: Necessita polítiques actives: formació gratuïta per a sectors vulnerables, reconversió laboral, condicions de treball dignes, i participació social en la governança dels canvis. Sense tot això, la transició és només un lema.


TC: També parles del cost energètic com un coll d’ampolla. Com condiciona això la reindustrialització a Europa?

HS: La crisi energètica ha exposat les febleses del nostre model. Sense energia verda assequible i estable, la reindustrialització és inviable. A més, si no gestionem bé aquest cost, l’acaben pagant els de sempre: les persones i territoris més febles.


TC: Fas referència als ludites. Quin paral·lelisme veus entre les protestes del segle XIX i la situació actual?

HS: Els ludites no estaven contra la tecnologia, sinó contra el seu ús per empitjorar condicions laborals. Avui, els algoritmes i les plataformes poden fer exactament el mateix si no hi posem límits. És una nova forma de precarietat, més sofisticada.


TC: En quina mesura creus que les polítiques públiques actuals van per darrere d’aquesta revolució industrial?

HS: En gran mesura. Les institucions encara no han entès del tot la naturalesa del canvi. L’administració reacciona, però no planifica. Ens cal una nova cultura institucional orientada a anticipar i governar el canvi.


TC: Esmentes tres bretxes: territorial, formativa i generacional. Hi ha risc real de fractura social si no es corregeixen?

HS: Absolutament. Si no reduïm aquestes bretxes, alimentarem el malestar que ja avui canalitzen discursos reaccionaris. I això pot posar en perill la cohesió social i la democràcia mateixa.


TC: La pregunta clau que formules és: “reindustrialitzar per a què i per a qui?” Quina seria la teva resposta?

HS: Per al benestar col·lectiu. Reindustrialitzar no és omplir el territori de fàbriques, sinó generar ocupació de qualitat, reduir desigualtats i garantir sobirania energètica. És una aposta política, no només econòmica.


TC: En aquest context, quin hauria de ser el paper de l’Estat? Com hauria de canviar?

HS: L’Estat no pot limitar-se a ser un àrbitre. Ha de recuperar capacitat estratègica: orientar, invertir, condicionar. Això vol dir revisar la fiscalitat, impulsar la participació pública i planificar amb visió democràtica i de llarg termini.


TC: Finalment, estem més a prop d’un model Silicon Valley o d’un Manchester del segle XIX?

HS: Malauradament, d’una barreja dels dos: el poder tecnològic de Silicon Valley sense responsabilitat social, i les desigualtats del Manchester industrial. Però encara som a temps de triar un altre camí: una societat d’innovació compartida, treball digne i justícia climàtica.


L’entrevista amb Héctor Santcovsky ens recorda que la tecnologia no determina el futur: el determinen les decisions polítiques i socials. La disjuntiva no és entre innovació o no, sinó entre una innovació que exclou o una que construeix societat.

Ara toca triar.

0000 NOTICIA VISIBLE, 0012 FORMATO - TEXTO, 0020 NOTICIAS- IA

iconoInscripció Oberta / 18 juny «De l’apagada al satèl·lit: tecnologies per a una resiliència digital real»

L’apagada elèctrica del passat 28 d’abril a Espanya va posar en evidència una veritat incòmoda: la nostra vida quotidiana depèn completament de l’energia i de la connectivitat digital. En pocs minuts, milers de serveis crítics —des de sistemes de pagament fins a infraestructures de comunicació— van deixar de funcionar.

Aquest esdeveniment ens obliga a reflexionar sobre la resiliència digital de la nostra societat: quin paper juguen les infraestructures tecnològiques en contextos de crisi? Com ens podem preparar per a escenaris de desconnexió? Quines tecnologies emergents estan ajudant a mitigar aquests riscos?

En aquesta sessió abordarem l’impacte real d’aquestes apagades des de múltiples perspectives: la tecnològica, la social, l’econòmica i la institucional. Comptarem amb una ponència especialitzada en comunicacions no terrestres i tecnologia satel·lital, com una de les solucions que poden complementar la connectivitat tradicional. Però el debat anirà més enllà: parlarem de sobirania tecnològica, infraestructures crítiques, dependència energètica, continuïtat operativa i de com construir una digitalització realment resilient.

0000 NOTICIA VISIBLE, 0012 FORMATO - TEXTO, 0020 NOTICIAS- IA

icono«Me gustaría contribuir a que Cataluña se convierta en el Silicon Valley de Europa» Cristian Canton Ferrer

Cristian Canton, exlíder de IA responsable en Meta, regresa a Cataluña como director asociado del Barcelona Supercomputing Center. Su objetivo: impulsar la inteligencia artificial en la investigación científica y posicionar a Cataluña como un referente europeo en innovación tecnológica, alejándose del enfoque comercial de Silicon Valley.

Cristian Canton Ferrer, ingeniero en telecomunicaciones y doctor en visión por computador por la Universitat Politècnica de Catalunya, ha sido nombrado director asociado del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), sucediendo a Josep M. Martorell. Tras más de ocho años en Meta, donde lideró la investigación sobre la integridad de la inteligencia artificial, Canton decide regresar a Cataluña con la intención de aplicar su experiencia en un entorno más orientado a la investigación científica que al desarrollo comercial.

En su nuevo rol, Canton busca potenciar el uso de la inteligencia artificial en la ciencia, alejándose del enfoque corporativo de Silicon Valley. Su visión es clara: contribuir a que Cataluña se convierta en el «Silicon Valley de Europa», no replicando su modelo empresarial, sino creando un ecosistema donde la IA y la supercomputación se utilicen para avanzar en múltiples frentes científicos.

El BSC-CNS, reconocido por su superordenador MareNostrum, es un centro de referencia en Europa en supercomputación. Con la incorporación de Canton, se espera fortalecer la colaboración entre la inteligencia artificial y la supercomputación, impulsando proyectos que aborden desafíos científicos y tecnológicos.

Canton destaca la importancia de aplicar la IA en áreas como la medicina, el cambio climático y la energía, donde la supercomputación puede ofrecer soluciones innovadoras. Además, enfatiza la necesidad de formar talento local y atraer investigadores internacionales para consolidar a Cataluña como un hub tecnológico de primer nivel.

Su retorno a Cataluña simboliza una apuesta por la investigación y la innovación con impacto social, alejándose de los intereses comerciales predominantes en su anterior entorno laboral. Con este movimiento, se refuerza la posición de Cataluña en el mapa europeo de la tecnología y la ciencia.

“¿Puede Cataluña convertirse en el próximo referente europeo en inteligencia artificial y supercomputación, liderando una innovación con impacto social?”

.
.
.


RESUMEN BASADO EN EL ARTÍCULO: “ME GUSTARÍA CONTRIBUIR A QUE CATALUNYA SE CONVIERTA EN EL SILICON VALLEY DE EUROPA” DE FRANCESC BRACERO, PUBLICADO EN LA VANGUARDIA EL 3 DE JUNIO DE 2025.


0000 NOTICIA VISIBLE, 0012 FORMATO - TEXTO, 0020 NOTICIAS- IA

icono12 de junio / 22@ INNOVATION DAY, una jornada dedicada a la innovación y la sostenibilidad en el distrito tecnológico de Barcelona

El distrito tecnológico 22@ de Barcelona se convertirá el 12 de junio en el epicentro de la innovación, con rutas temáticas por la mañana, una convención empresarial por la tarde, y la entrega de los Premis Innovació Barcelona 2025, todo con el objetivo de destacar proyectos transformadors en sostenibilidad, tecnologia i desenvolupament empresarial.

Durante la mañana, de 10:00 h a 12:30 h, se llevarán a cabo las Rutas de Innovación y Sostenibilidad, donde los participantes podrán visitar espacios y proyectos pioneros del distrito, con recorridos para conocer de cerca los últimos avances en tecnología, sostenibilidad y nuevos modelos empresariales.

A partir de las 17:00 h, el Auditorio RBA acogerá la Convención Empresarial del 22@ INNOVATION DAY. El acto se abrirá con la bienvenida institucional de Susana Prado, presidenta de la asociación, y del Excmo. Jaume Collboni, alcalde del Ayuntamiento de Barcelona.

A continuación, se entregarán los Premios Innovación Barcelona 2025, seguidos de una mesa redonda de expertos, la presentación del informe Big Picture 22@ y un showcase de innovación.

Orden del día:

10:00 h – 12:30 h – Recorridos por el distrito 22@
Ruta de Innovación – enlace de inscripción
Ruta de Sostenibilidad – enlace de inscripción

16:00 h – Asamblea General de Socios

17:00 h – Acreditaciones

17:30 h – Bienvenida y apertura institucional
Sra. Susana Prado, presidenta del 22@Network Barcelona
Excmo. Sr. Jordi Hereu, ministro de Industria y Turismo del Gobierno de España

17:55 h – Entrega de los Premios Innovación Barcelona 2025
Excmo. Sr. Jaume Collboni, alcalde del Ayuntamiento de Barcelona
Sr. Antoni Paz, director ejecutivo de KIM Bcn y presidente de la Comisión de Innovación e Industria 4.0 de 22@Network Barcelona

18:30 h – Big Picture: Presentación del informe del distrito 22@

19:00 h – Mesa redonda: Proyectos innovadores de las comisiones de trabajo del 22@Network Barcelona
Isabel Sabadí, directora del 22@Network Barcelona (moderadora)
Iolanda Triviño, presidenta de la comisión de Talento
Xavier Simó, presidente de la comisión de Emprendimiento
Pau de Solà, presidente de la comisión de Creatividad, Diseño y Cultura

19:45 h – Showcase de innovación
Lavinia AI
Aigües de Barcelona
Impact Hub Barcelona
Universitat Politècnica de Catalunya
42 Barcelona – Fundación Telefónica
Teamlabs
Vaivé Logistics
Ideal – Layers of Reality

20:30 h – Clausura institucional
Sr. Oriol Escardíbul, secretario general del Departamento de Investigación y Universidades de la Generalitat de Catalunya
Excmo. Sr. Carlos Prieto, delegado del Gobierno en Catalunya

20:45 h – Cóctel y espacio de networking
Sra. Susana Prado, presidenta del 22@Network Barcelona
Sra. Nadia Quevedo, comisionada de Promoción Económica del Ayuntamiento de Barcelona
Sra. Isabel Sabadí, directora del 22@Network Barcelona

22:00 h – Cierre del acto

¡No te lo pierdas!
INSCRIPCIONES

0000 NOTICIA VISIBLE, 0012 FORMATO - TEXTO, 0020 NOTICIAS- IA, 0040 GRAUSTIC ENTRADA DE TEXTO - NO ENTREVISTA

iconoGRAUSTIC obre la convocatòria per als Premis d’Innovació Digital de Catalunya 2025

En aquesta edició s’incorpora un premi als estudiants universitaris que presentin una proposta innovadora basada en noves tecnologies i/o transformació digital.

L’Associació Catalana dels professionals de les TIC (GRAUSTIC)  ha obert la convocatòria per presentar candidatures als Premis d’Innovació Digital de Catalunya 2025. En aquesta edició hi ha 12 categories que distingeixen aquelles iniciatives, professionals, empreses o institucions que operen a Catalunya (hi tinguin o no la seva seu central), i que destaquen tant en l’ús com en la promoció de les TIC per millorar la innovació, l’esforç exportador i la responsabilitat social. Com a novetat, s’ha incorporat un premi als estudiants universitaris que presentin una proposta innovadora basada en noves tecnologies i/o transformació digital.

Les diferents categories d’aquesta edició són:

  • Premi GRAUSTIC a projectes de l’administració local (coorganitzat amb Localret): premia la iniciativa d’una administració local que hagi aconseguit destacar especialment a l’hora d’introduir millores innovadores en l’àmbit dels ajuntaments o dels municipis a través de les TIC.
  • Premi GRAUSTIC a la Innovació Digital en l’Àmbit Urbà i de l’Espai Públic (coorganitzat amb la Fundació Bit-Habitat de l’Ajuntament de Barcelona): premia la iniciativa que hagi aconseguit destacar especialment a l’hora d’introduir millores innovadores en l’àmbit de les ciutats i de l’espai públic a través de les TIC.
  • Premi GRAUSTIC a la Jove Emprenedoria Digital (coorganitzat amb Barcelona Tech City): premia la capacitat d’una o diverses persones menors de 35 anys que hagin destacat per la seva emprenedoria a l’hora de posar en marxa una iniciativa empresarial innovadora en l’àmbit de les TIC, o bé que es basi principalment en el seu ús. Es premien iniciatives amb una antiguitat màxima de 3 anys.
  • Premi GRAUSTIC a la Innovació Digital en sectors no tecnològics (coorganitzat amb Fira de Barcelona): es premia l’empresa que, en una àmplia gamma d’indústries i sectors que tradicionalment no es consideren tecnològics, hagi destacat a l’hora d’introduir la innovació digital per aconseguir millores significatives en l’eficiència, la productivitat, la qualitat i la sostenibilitat.
  • Premi GRAUSTIC a la Integració Social a través de la Digitalització (coorganitzat amb la Fundació iSocial): es lliura a l’empresa, organització o institució que, durant el darrer any natural, ha contribuït més en l’impuls de la integració social. Ja sigui fent accessibles per a tothom els seus productes, serveis, projectes o activitats mitjançant les noves tecnologies, o bé mitjançant el disseny i desenvolupament d’eines digitals innovadores per a la integració social de persones i col·lectius vulnerables.
  • Premi GRAUSTIC TIC d’Innovació en Salut (coorganitzat amb Fundació TIC Salut Social): premia la capacitat d’innovació en l’aplicació de les TIC a la Transformació Digital i a la creació de nous productes, serveis o solucions centrades en les necessitats de les persones, així com en la creació de valor a l’ecosistema de Salut i en clau d’atenció integrada.
  • Premi GRAUSTIC TIC d’Innovació en Indústria 4.0 (coorganitzat amb el Consorci de la Zona Franca de Barcelona): premia el projecte que, en el darrer any natural, hagi destacat especialment per la seva innovació a l’hora d’integrar les tecnologies digitals avançades en els processos de producció en l’àmbit de l’anomenada Indústria 4.0.
  • Premi GRAUSTIC a la Gestió energètica eficient, la Sostenibilitat i la Descarbonització a través de les TIC (coorganitzat amb el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya): pot distingir tant l’organització com el projecte que més ha destacat, en el darrer any natural, a l’hora de millorar l’eficiència energètica i/o la descarbonització a través de l’ús de les TIC.
  • Premi GRAUSTIC a la Innovació a través de les Tecnologies Mòbils (coorganitzat amb Mobile World Capital): es concedeix a la iniciativa, empresa, organització o institució que, durant el darrer any natural, ha destacat a l’hora d’introduir innovacions que, a través de les tecnologies mòbils, permetin millorar la qualitat de vida de la ciutadania o l’eficiència empresarial.
  • Premi GRAUSTIC a la Innovació en Economia Blava basada en les TIC (coorganitzat amb la Fundació BCN Port Innovation del Port de Barcelona): s’adjudica a la iniciativa que s’hagi distingit a l’hora d’innovar mitjançant les TIC en l’economia basada en la importància dels mars i els oceans com a motors econòmics, pel seu gran potencial per a la innovació i el creixement.
  • Premi GRAUSTIC a les Dones TIC (coorganitzat amb la Secretaria de Polítiques Digitals del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya): reconeix  la dona que més ha destacat a l’hora de potenciar la innovació, la tecnologia i la transformació digital en l’entorn de la seva professió durant el darrer any natural.
  • Premi GRAUSTIC als estudiants universitaris (coorganitzat amb Edutech Cluster): Es concedeix al projecte final de grau, màster o similar que ha destacat en presentar una proposta innovadora basada en noves tecnologies i/o transformació digital.

Totes les empreses i iniciatives que vulguin participar poden presentar les candidatures a través de la pàgina web de GRAUSTIC fins el 17 d’octubre de 2025.

El lliurament de premis als guanyadors es realitzarà en el marc de la Diada de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a Catalunya que tindrà lloc els dies 12 i 13 de novembre a la Torre Telefònica de Barcelona.

0000 NOTICIA VISIBLE, 0012 FORMATO - TEXTO, 0020 NOTICIAS- IA, 0090 DONA TIC

iconoBaròmetre DonaTIC 2024 /PDF

El passat dijous 29 d maig es va presentar al Palau Robert de Barcelona l’informe del Baròmetre Digital de la DonaTIC 2024, i aquest n’és el resultat més rellevant i preocupant a parts iguals.

El Baròmetre DonaTIC, impulsat pel Cercle Tecnològic, la Secretaria de Polítiques Digitals de la Generalitat i l’organització DigitalFems, radiografia l’estat actual de la presència femenina en el sector tecnològic a Catalunya. L’informe ofereix dades rigoroses i contrastades, però sobretot revela una realitat que, tot i les millores puntuals, continua sent estructuralment desigual. El document vol ser una eina per a la transformació i una crida a l’acció coordinada entre governs, empreses i institucions educatives.

DADES CLAU A CATALUNYA

Indicador Valor
Dones al sector TIC 31,88%
Càrrecs directius ocupats per dones (TIC) 20,8%
Empreses sense cap dona al consell 19%
Presència femenina en graus TIC 17,2%
Graduacions TIC corresponents a dones 12,7%
Empreses TIC amb pla d’igualtat 61,6%
Diferències salarials reconegudes 43,4%
Dones que abandonen abans dels 35 anys 50%

Tot i representar gairebé un terç de la força laboral TIC, les dones tenen una presència minoritària en rols de responsabilitat i lideratge, i troben grans barreres d’accés i promoció dins de les empreses. El 26,4% dels rols de lideratge tecnològic estan ocupats per dones, però aquesta proporció disminueix a mesura que augmenta el rang jeràrquic, i només el 10% de les noves contractacions a empreses TIC assoleixen la paritat.

En l’àmbit educatiu, l’informe alerta de la poca presència de dones als graus TIC i també als estudis de formació professional. Malgrat la millora dels últims anys, encara estem lluny de la mitjana europea. El 12,2% de les matriculacions en FP TIC són dones, i només el 5,49% de les estudiants són la primera generació de la seva família a triar aquests estudis, davant d’un 26,92% en el cas dels homes. Això demostra que el biaix de gènere també es transmet familiarment i culturalment.

Un dels punts més alarmants del baròmetre és la retenció del talent femení. La meitat de les dones que accedeixen al sector TIC l’abandonen abans dels 35 anys. Les causes són múltiples: dificultats per conciliar, la cultura laboral androcèntrica (la coneguda “cultura brogrammer”), la manca de promoció i una escassa xarxa de suport professional. Aquesta sortida anticipada suposa una pèrdua de talent i una ineficiència sistèmica per al teixit econòmic.

El baròmetre també posa el focus en l’ecosistema emprenedor. A Barcelona, el 20,8% de les fundadores de startups són dones, una xifra positiva respecte a la mitjana europea, però que contrasta amb la realitat del finançament: només el 3% del capital risc es destina a equips formats exclusivament per dones. Aquesta desigualtat estructural en l’accés als recursos limita seriosament la capacitat de creixement i d’impacte de les dones emprenedores en l’àmbit digital.

RECOMANACIONS ESTRATÈGIQUES

L’informe proposa accions concretes i urgents:

  • Impulsar la contractació de perfils diversos, incloent formacions alternatives i no universitàries.

  • Implantar sistemes de transparència salarial i de promoció dins les empreses.

  • Estendre l’obligatorietat dels plans d’igualtat a tot el sector TIC.

  • Incorporar la programació i el pensament computacional a l’educació obligatòria amb referents femenins visibles.

  • Crear programes de mentoria i orientació per joves noies, especialment en barris i zones amb menys accés.

A més, es recomana millorar el monitoratge amb dades desagregades per sexe i impulsar campanyes de sensibilització a través dels mitjans per trencar estereotips.

El Baròmetre DonaTIC 2024 demostra que el talent femení és essencial per al futur digital del país, però continua infrarepresentat, infravalorat i infrafinançat. Per assolir una economia tecnològica justa, competitiva i sostenible, cal actuar ara, amb lideratge públic i corresponsabilitat privada.

«Quines polítiques públiques i compromisos empresarials poden revertir definitivament la infrarepresentació de les dones en el sector TIC?»

.
DESCARREGAR PDF
.

0000 NOTICIA VISIBLE, 0012 FORMATO - TEXTO, 0020 NOTICIAS- IA

iconoRadiografía 2024 del uso de inteligencia artificial en España: empresas, ciudadanía y brechas digitales

El informe del ONTSI revela que, en 2024, el 44% de las grandes empresas españolas emplean inteligencia artificial, mientras que solo el 12% de las medianas lo hacen. Además, destaca una significativa brecha digital territorial: únicamente el 31% de los habitantes de municipios pequeños ha utilizado herramientas de IA en el último año.

El informe «Indicadores de uso de inteligencia artificial en España 2024», publicado por el Observatorio Nacional de Tecnología y Sociedad (ONTSI), ofrece una visión detallada sobre la adopción de la inteligencia artificial (IA) en el país.

En el ámbito empresarial, el estudio destaca que el 44% de las grandes empresas (más de 249 empleados) ya utilizan IA en sus procesos, mientras que en las medianas empresas (50-249 empleados) la adopción es significativamente menor, situándose en el 12%. Esta disparidad evidencia una brecha tecnológica basada en el tamaño empresarial, donde las grandes corporaciones lideran la implementación de tecnologías avanzadas, dejando rezagadas a las medianas y pequeñas empresas.

En cuanto a la ciudadanía, el informe señala que el 58% de la población española ha utilizado herramientas de IA en el último año. Sin embargo, esta cifra contrasta con el 31% de uso en municipios de menos de 10.000 habitantes, lo que pone de manifiesto una brecha digital territorial.

El estudio también aborda las percepciones de la población respecto a la IA. Según una encuesta del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), el 93% de los españoles considera que las empresas deben informar cuando utilizan IA en lugar de humanos, y el 93,4% apoya la regulación del desarrollo de esta tecnología.

Estas cifras reflejan un panorama en el que, si bien la IA está ganando terreno en España, su adopción y percepción varían significativamente según el tamaño empresarial y la ubicación geográfica. La necesidad de políticas públicas que fomenten la equidad en el acceso y uso de la IA se hace evidente para evitar que estas brechas se amplíen.

«¿Cómo pueden las políticas públicas fomentar una adopción equitativa de la inteligencia artificial en empresas de diferentes tamaños y regiones?»

DESCARGAR EL INFORME, PDF
.
.

RESUMEN BASADO EN EL ARTÍCULO: “INDICADORES DE USO DE INTELIGENCIA ARTIFICIAL EN ESPAÑA 2024” DE ONTSI, PUBLICADO EN ONTSI EL ABRIL DE 2025.

Scroll al inicio
Verificado por MonsterInsights