Saltar al contenido

Transmetre olors pel mòbil? Científics de Google obren un camí per digitalitzar les olors

  • por

Investigadors de Google i de diverses universitats dels Estats Units dissenyen una xarxa neuronal que facilitaria la recerca de noves fragàncies, però que també obre el camí a digitalitzar olors

Digues quina estructura molecular tens i et diré quina olor fas. Aquest podria ser un lema del sistema basat en intel·ligència artificial que han dissenyat investigadors del Google Research, Brain Team i de diverses universitats dels Estats Units per relacionar molècules concretes i l’aroma que produeixen. I que facilitarà la recerca de fragàncies però que també obre el camí per digitalitzar aromes.

La descripció del sistema no s’ha publicat encara a cap revista amb revisió científica però es pot trobar a l’arxiu BioXRiv. També està descrit en un article en el blog on Google explica les seves últimes recerques.

Segons els autors, han generat un “mapa d’olors” que relaciona una molècula amb l’aroma que produeix. També permet estimar com de pròximes es troben dues molècules diferents quant a l’olor que produeixen. Fins i tot pot predir quin aroma farà una molècula que mai ningú hagi olorat abans.

El model, basat en xarxes neuronals, que intenten imitar el raonament humà, es va entrenar amb més de 5.000 molècules. Els investigadors van constatar després que podia descriure l’aroma de 320 molècules diferents de forma tan acurada com un grup de 15 persones.

Els autors diuen que el mapa és senzill i intuïtiu i que relaciona molècules i olors de la mateixa manera que es poden representar “longituds d’ona de llum en termes de colors i components dels colors”.

Però l’olfacte i la visió no s’assemblen gaire i sistematitzar les olors és molt més complex i difícil. Per a molts neurofisiòlegs, les olors no existeixen, el que existeix són reaccions entre molècules que produeixen una sensació en el cervell, que pot ser diferents per a cada persona.

Senyals químics que viatgen al cervell

Una molècula que generarà una olor encaixa en els receptors de les cèl·lules olfactives. I això genera una cascada de reaccions químiques que creen un missatge nerviós. Aquest circula per les neurones fins a arribar a les parts del cervell on es processarà la informació. La persona interpretarà que sent una olor determinada.

No hi ha un receptor per cada molècula, sinó uns centenars i cadascun pot ser excitat per moltes molècules diferents i generar una sensació diferent. En conjunt, un humà pot identificar unes 10.000 aromes diferents.

El 1991 es va descobrir que el sentit de l’olfacte depèn d’uns mil gens diferents, que dirigeixen la síntesi d’aquests receptors. Això significa que, degut a les diferències genètiques, cada persona tindrà receptors diferents al d’altres individus. Per tant, la sensació d’olor dependrà de la genètica de cadascú.

En tot cas, els investigadors també apunten possibles aplicacions del seu sistema. Així, pot permetre identificar aromes per aplicar-les a la indústria del perfum o a l’alimentació….

(Recorte de prensa / Clipping)
Continúa leyendo la noticia completa original de este recorte en CCMMA


BARCELONADOT no se hace responsable de la información
que contiene este mensaje y no asume responsabilidad alguna
frente a terceros sobre su íntegro contenido, quedando igualmente
exonerada de la responsabilidad de la entidad autora del mismo.

 

 




Otros artículos de interés