Saltar al contenido

S’inaugura a Barcelona la estació per a cables d’internet submarins

  • por

S’inaugura la Barcelona CLS, ubicada a prop de les Tres Xemenies, i espera rebre els primers cables de fibra òptica internacionals abans que acabi l’any

Catalunya ja està preparada per rebre les autopistes de la informació. S’ha inaugurat la Barcelona Cable Landing Station (CLS), la primera estació internacional d’aterratge de cables submarins de fibra òptica construïda a Catalunya.

Ubicada a Sant Adrià de Besòs, prop de les Tres Xemeneies, és una instal·lació d’abast internacional que centralitzarà l’arribada de cables de diferents empreses. Són les autopistes que transporten dades a través del mar i entre diferents continents.

Els primers arribaran abans que s’acabi l’any, i s’espera que en poc temps la infraestructura sigui un punt estratègic per a l’economia digital catalana.

El recinte l’ha liderat AFR-IX Telecom amb una inversió de 10 milions d’euros, dos més del que s’havia anunciat.

Aquesta empresa operarà l’estació com a gestor independent i llogarà l’ús a operadors de telecomunicacions.

La previsió és acollir fins a vuit cables de fibra òptica submarina que permetin enllaçar connexions procedents de l’Àsia, l’Àfrica i el Mediterrani amb els Estats Units.

De moment, l’estació es posarà en marxa abans que acabi l’any amb la connexió de dos cables, mentre que el tercer s’espera que arribi l’estiu del 2024. Els responsables de l’empresa catalana esperen fregar la plena capacitat el 2027.

Una de les sales de bateries elèctriques de la Barcelona CLS
Una de les sales de bateries elèctriques de la Barcelona CLS (ACN / Aina Martí)

Pot descongestionar el port de Marsella

L’estació és la segona de l’Estat d’aquestes característiques, després de la de Bilbao.

Té com a objectiu ser una alternativa a la instal·lació de Marsella, que és el port tradicional per als cables que provenen de l’Àfrica i l’Àsia i ara rep una quinzena de connexions.

En l’acte simbòlic d’inauguració, el conseller delegat de l’empresa, Norman Albi, ha explicat que l’estació catalana serà “un port obert”, és a dir, per a múltiples operadors, i innovador:

“Hem fet un corredor per a cables submarins, de manera que cadascú no se les hagi d’empescar per entrar, sinó que hem ordenat l’entrada. A Marsella, en aquests moments, l’entrada és molt complicada, perquè tothom es creua amb tothom.”

Segons Albi, es tracta d’un model innovador, “que s’està mirant tothom” per evitar “el caos”.

Aquest port, segons els pronòstics d’Albi, serà atractiu per als operadors que vulguin connectar, amb cables submarins de fibra òptica, Europa amb els Estats Units: arribarien a Barcelona i es connectarien per via terrestre amb l’estació de Bilbao abans de travessar l’Atlàntic.

I seria complementari amb el de Gènova, més interessant per als qui vulguin connectar amb Frankfurt (Alemanya).

Una “infraestructura estratègica”, destaca la Generalitat

El projecte ha comptat amb la complicitat de les administracions, que el consideren clau i una eina per potenciar el futur hub audiovisual i del videojoc de les Tres Xemeneies.

La Generalitat el considera “una infraestructura estratègica per al sector digital de Catalunya”, segons ha dit l’encara secretari general de Polítiques Digitals, David Ferrer.

El d’aquest dijous podria ser un dels seus últims actes públics del membre de l’equip format per l’exvicepresident Jordi Puigneró, que ha volgut assistir a l’acte.

El conseller Torrent i altres representants d'institucions, en una de les sales de l'estació
Una de les sales de control de l’estació d’aterratge de cables submarins (ACN / Aina Martí)

El govern espera que la posada en marxa d’aquest port digital incrementarà entre el 2% i el 4% del PIB català en quatre anys per l’efecte sobre el sector de les telecomunicacions.

“Podem ser l’autopista que connecti els Estats Units amb l’Àsia”, ha afirmat Ferrer.

Al seu torn, el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, que ara ha assumit part de la cartera de Polítiques Digitals, ha destacat que el 98% del trànsit de dades d’internet circula per cables submarins.

Actualment, prop de 400 conductes com aquests a tot el món ens permeten fer circular la informació de forma immediata d’una punta a l’altra del món.

(Transcripción completa del original)
La publicación original de este artículo aparece en TV3


BARCELONADOT no se hace responsable de la información
que contiene este mensaje y no asume responsabilidad alguna
frente a terceros sobre su íntegro contenido, quedando igualmente
exonerada de la responsabilidad de la entidad autora del mismo.

 

 




Otros artículos de interés