Des de fa unes setmanes al Parlament de Catalunya s’està tramitant la llei catalana de la ciència. Una iniciativa legislativa indispensable per solucionar els problemes endèmics que arrossega el sistema: poc finançament, poca valoració socials de la tasca científica, precarietat i salaris baixos i reduïts volums de transferència de coneixement. Cal deixar enrere els marcs reguladors del passat i adequar-los a les exigències actuals, on la recerca i la innovació són les palanques claus de futur.
Certament, ens cal una llei de la ciència que, tot augmentant considerablement els recursos públics i incentivant la recerca privada, permeti incrementar la retribució dels científics, aconseguir la requerida paritat de gènere, retenir el talent i atraure talent. Una llei que potenciï els centres de recerca, la investigació a les universitats públiques i privades i l’enfortiment de la transferència cap al teixit productiu en general i la indústria en particular. Aquest aspecte de transferir coneixement esdevé cabdal, per assegurar la competitivitat de les empreses i el progrés social, perquè la ciència és la palanca cabdal per assolir un desenvolupament sostenible, el benestar dels ciutadans i la competitivitat partint del valor.
Una llei que amb la mirada posada a curt, mitjà i llarg termini, tot eliminant traves burocràtiques, consideri simbiòticament tota la cadena de concepció, generació i aplicació del coneixement, és a dir, des de la gènesi fins a l’aplicació de la ciència, des de la recerca fins a la seva aplicació mercès a la innovació. El que comporta integrar simbiòtica en el sistema de ciència a tots els agents, públics i privats, dels ecosistemes d’innovació. Atès que avui en dia les polítiques de recerca i les d’innovació són indissociables, ja que per aconseguir el progrés una i altra han de ser simbiòtiques.
Quant a la innovació, cal reconèixer que Catalunya té un significatiu retard. Les causes són diverses: la manca de recursos públics significatius específicament adreçats a la innovació, inadequació dels instruments disponibles a les exigències actuals, manca d’especialistes en el si de les empreses i una cultura empresarial que no valora prou la ciència i la innovació. Sense oblidar el petit volum de les empreses, la gran majoria pimes i microempreses. De les 630.000 empreses (Idescat, 2021), el 37,8% tenen entre 1 i 10 treballadors….
(Clip 300 palabras)
Lee la noticia completa original en VIA EMPRESA
BARCELONADOT no se hace responsable de la información
que contiene este mensaje y no asume responsabilidad alguna
frente a terceros sobre su íntegro contenido, quedando igualmente
exonerada de la responsabilidad de la entidad autora del mismo.