Antoni Garrell i Guiu

Des de fa unes setmanes al Parlament de Catalunya s’està tramitant la llei catalana de la ciència. Una iniciativa legislativa indispensable per solucionar els problemes endèmics que arrossega el sistema: poc finançament, poca valoració socials de la tasca científica, precarietat i salaris baixos i reduïts volums de transferència de coneixement. Cal deixar enrere els marcs reguladors del passat i adequar-los a les exigències actuals, on la recerca i la innovació són les palanques claus de futur.

Certament, ens cal una llei de la ciència que, tot augmentant considerablement els recursos públics i incentivant la recerca privada, permeti incrementar la retribució dels científics, aconseguir la requerida paritat de gènere, retenir el talent i atraure talent. Una llei que potenciï els centres de recerca, la investigació a les universitats públiques i privades i l’enfortiment de la transferència cap al teixit productiu en general i la indústria en particular. Aquest aspecte de transferir coneixement esdevé cabdal, per assegurar la competitivitat de les empreses i el progrés social, perquè la ciència és la palanca cabdal per assolir un desenvolupament sostenible, el benestar dels ciutadans i la competitivitat partint del valor.

Una llei que amb la mirada posada a curt, mitjà i llarg termini, tot eliminant traves burocràtiques, consideri simbiòticament tota la cadena de concepció, generació i aplicació del coneixement, és a dir, des de la gènesi fins a l’aplicació de la ciència, des de la recerca fins a la seva aplicació mercès a la innovació. El que comporta integrar simbiòtica en el sistema de ciència a tots els agents, públics i privats, dels ecosistemes d’innovació. Atès que avui en dia les polítiques de recerca i les d’innovació són indissociables, ja que per aconseguir el progrés una i altra han de ser simbiòtiques.

Quant a la innovació, cal reconèixer que Catalunya té un significatiu retard. Les causes són diverses: la manca de recursos públics significatius específicament adreçats a la innovació, inadequació dels instruments disponibles a les exigències actuals, manca d’especialistes en el si de les empreses i una cultura empresarial que no valora prou la ciència i la innovació. Sense oblidar el petit volum de les empreses, la gran majoria pimes i microempreses. De les 630.000 empreses (Idescat, 2021), el 37,8% tenen entre 1 i 10 treballadors….

(Clip 300 palabras)
Lee la noticia completa original en VIA EMPRESA


BARCELONADOT no se hace responsable de la información
que contiene este mensaje y no asume responsabilidad alguna
frente a terceros sobre su íntegro contenido, quedando igualmente
exonerada de la responsabilidad de la entidad autora del mismo.