Saltar al contenido

L’economia catalana mostra una forta resiliència l’any 2021, però encara no compensa la caiguda del 2020

El PIB ha augmentat un 5,8% l’any 2021, tot i que no permet recuperar el descens de l’11,7% de l’any 2020. 

L’economia catalana va créixer un 5,8% el 2021, per sobre del 5,1% de l’economia espanyola i del 5,4% de la zona euro. Tanmateix, el 2020 Catalunya va patir en major mesura les conseqüències de la Covid (-11,7%), degut a l’elevat pes dels serveis vinculats al turisme en la nostra economia. Per tant, el creixement de 2021 és resultat de l’efecte rebot en l’activitat però també de les polítiques públiques adoptades (ERTO, ICO i altres). Per al 2022, les previsions actuals apunten a un creixement del 4,8% a Catalunya, sent un dels països de la zona euro que registrarà una taxa més elevada. Malgrat el creixement real de 2021 (5,8%) i la previsió de creixement actual per al 2022 (4,8%), Catalunya no podrà recuperar el 2022 el nivell de PIB que tenia abans de la pandèmia. S’espera que això arribi el 2023. 

Aquesta és una de les principals conclusions de la Memòria Econòmica de Catalunya 2021 presentada per les cambres catalanes aquest matí a La Llotja de Mar amb el suport de la Conselleria de Presidència i del Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya 

L’acte ha estat presidit pel president de la Generalitat, Pere Aragonès i han participat: el president del Consell General de Cambres de Catalunya, Jaume Fàbrega, la presidenta de la Cambra de Barcelona, Mònica Roca i Aparici; la directora de la Memòria Econòmica de Catalunya, Carme Poveda; i el rector de la UPF i col·laborador de la Memòria, Oriol Amat.  

La recuperació postcovid avança a diferents velocitats per sectors 

La crisi de la Covid-19 i la crisi de la guerra d’Ucraïna, estan tenint un impacte molt desigual per sectors. L’únic sector que té un nivell d’activitat superior al d’abans de la pandèmia és el sector públic, la sanitat i educació (un 7% més). Per contra, el sector més afectat va ser el comerç, transport i hostaleria, que va arribar a perdre un 40% del VAB en el pitjor moment de la pandèmia, s’està recuperant ràpidament i ja només li falta un 5% per assolir el nivell d’activitat de finals de 2019. A la indústria i la construcció, la tendència de recuperació s’ha trencat el 1T de 2022 per la crisi de subministraments (a la indústria li falta un 6% per recuperar el nivell de finals de 2019 i a la construcció un 12%). 

El nivell d’ocupació i les exportacions arriben a màxims històrics a Catalunya 

El 2021 l’economia catalana ha mostrat una forta resiliència, com assenyalen les dades d’ocupació i d’exportació que estan en màxims històrics, fet que demostra la competitivitat de la indústria catalana que s’està beneficiant de l’escurçament de les cadenes de subministrament globals. D’una banda, el nombre d’afiliacions va superar el nivell de prepandèmia al quart trimestre de 2021, però s’ha accelerat encara més el 2022 fins a assolir un rècord històric de 3,6 milions al maig (4,9% més que el desembre de 2019).  

D’altra banda, Catalunya està entre el grup d’economies europees on més han crescut les exportacions entre 2021 i 2019 i, per tant, que ha tingut un menor impacte de la crisi de la Covid, juntament amb Països Baixos, Bèlgica i Grècia. Concretament, les exportacions catalanes de 2021 són un 9% superiors a les de 2019, un percentatge superior al 8,8% del conjunt d’Espanya, al 7,5% d’Itàlia, al 3,7% d’Alemanya i al -3% de França. A més, el nombre d’empreses exportadores regulars que exporten més de 50.000 euros també ha assolit un màxim històric de 9.583 empreses, 518 més que l’any 2020. 

El sector industrial-tecnològic mostra resistència a la crisi i bones oportunitats de futur  

Catalunya ha augmentat el pes de la indústria en la seva economia fins al 20,3% el 2021, el percentatge més alt de la darrera dècada i molt superior al 16,9% que és el pes que té la indústria en l’economia del conjunt de l’Estat. A més, Catalunya representa el 25% de la indústria de l’Estat el 2021, un percentatge superior al 22% que era el 2009 (13 anys abans). Les dades reforcen la capitalitat industrial de Catalunya en el conjunt de l’Estat i la necessitat de rebre fons Next Generation EU i inversió en infraestructures en proporció a aquest pes industrial per no perjudicar la competitivitat de l’economia catalana.  

A més, Catalunya manté una elevada capacitat d’atracció d’inversió estrangera en indústria i TIC: el 47% de la inversió estrangera total el 2021 ho va fer en aquests dos sectors. Mentre que a Madrid va ser només el 15%. En paral·lel a aquest enfortiment de la indústria i serveis tecnològics, Catalunya supera als principals països de la zona euro en ocupació en manufactures de contingut tecnològic alt i mitjà alt, amb l’excepció d’Alemanya. A Catalunya, el 6,5% de l’ocupació treballa en indústries manufactureres de contingut tecnològic alt i mitjà alt, per sobre del 6,1% de la mitjana de la zona euro, del 4% de l’economia espanyola o del 3,5% de la Comunitat de Madrid. 

Perspectives econòmiques més incertes per al 2022 

Més enllà del balanç de 2021, les perspectives econòmiques per al 2022 són cada vegada més incertes per l’elevada inflació i les pujades de tipus d’interès que ha anunciat el BCE. La resolució de la crisi dependrà de factors externs, fonamentalment de la guerra d’Ucraïna, però també de factors interns, com ara la capacitat per evitar que la inflació es torni estructural i l’actuació dels poders públics per alleugerir els costos de la crisi.  

Tanmateix, també hi ha elements per ser optimistes. Els fons Next Generation és el major paquet fiscal de la història a Europa, i significarà un desemborsament de recursos de 140.000 M€, equivalent a l’11% del PIB espanyol. Però perquè aquest instrument tingui un veritable impacte sobre el teixit productiu català, cal una distribució territorial justa dels fons, una selecció de projectes amb criteris competitius i una gestió administrativa més àgil. Segons la Generalitat, a Catalunya només es van assignar 1.900 M€ dels fons el 2021 (que representen el 7,8% dels fons europeus que va gestionar l’Estat i el 14% dels fons europeus transferits a les comunitats autònomes). El 2022, però, la Generalitat ha previst una dotació de 2.142 M€ dels fons NGEU, fet que li permetrà tenir el major pressupost de despesa de la seva història. 

Per consultar el document complet de la Memòria Econòmica de Catalunya 2021: https://www.cambrabcn.org/mec2021

ARTICLES “FONS NEXT GENERATION. UN FUTUR VERD I DIGITAL” 

La Memòria inclou aquest any el monogràfic Fons Next Generation. Un futur verd i digital, que inclou 9 articles d’experts/es que aporten una perspectiva holística de les implicacions que poden tenir els Fons Next Generation EU sobre la capacitat de transformar l’actual model productiu.  

Clipping de una noticia publicada originalmente en: CAMBRA DE BARCELONA