l’audiovisual català ocupa totes les indústries

La ubiqüitat de les TIC a sectors tan diversos com el transport, el comerç o l’educació impulsa un teixit empresarial que transcendeix el cinema i la televisió

El director general d’Integrated Systems Europe, Mike Blackman, explica a tothom qui vulgui escoltar que l’ecosistema audiovisual a Barcelona gaudeix d’una salut de ferro. Segons explica el dirigent del principal congrés mundial del sector –el Mobile World Congress de les càmeres, els altaveus i les pantalles– assegura sovint que “la presència d’ISE a la capital catalana ja hi ha portat sis empreses internacionals, i n’hi ha moltes més que ens observen”. Si bé Catalunya encara no ha assolit els nivells de producció de mercats com l’alemany o el britànic, el directiu assegura que “la tendència és ascendent”: qui vol créixer a l’audiovisual europeu, ho farà al sud. I l’avantguarda de la regió la copen empreses catalanes.

No és estrany sentir el lament empresarial i institucional sobre les profundes mancances que pateix el cinema i la televisió catalans –un sector, des del punt de vista industrial, superat per altres mercats de l’Estat i culturalment en fase de resistència–. L’audiovisual més visible a l’ecosistema productiu català, però, no és el de consum final. Segons explica el president del Clúster de l’Audiovisual de Catalunya, Miquel Rutllant, el bon rendiment de l’ecosistema d’alta tecnologia al país dona suport a un audiovisual menys present en l’imaginari col·lectiu però, irònicament, amb molta més presència pública: l’audiovisual professional. “El desenvolupament de noves tecnologies –argumenta Rutllant– obre el camp a moltes més activitats”. Les branques productives són infinites: des de sistemes de so per a esdeveniments fins a circuits de vídeo interns per a celebrar reunions híbrides a oficines; passant per les pantalles d’hospitals, botigues o mitjans de transport públic; Catalunya ocupa un lloc privilegiat en una infraestructura cada cop més present.

“La salut de la tecnologia audiovisual catalana és molt bona, i tenim molt bona base”, reitera Rutllant, tot apuntant a l’excel·lent relació entre el sector i les cada cop més abundants empreses tecnològiques del país. Els referents, però, no són necessàriament empreses emergents amb pocs anys de vida i llargues perspectives de creixement. Alguns dels negocis més rellevants acumulen dècades d’activitat. “Moltes van passar d’instal·lar focus i llums a encarregar-se de tota la cadena de valor audiovisual”, subratlla el secretari general de Pimec, Josep Ginesta. La barcelonina Ditec, que ofereix des de micròfons per a sales de reunions fins a la tecnologia necessària per celebrar una fira corporativa, opera amb èxit des de fa un quart de segle. Tot i que l’escalada de la companyia ha estat gradual, la pandèmia va accelerar la incorporació dels seus equipaments i serveis a una munió d’altres companyies. “Es va fomentar la hibridació, l’streaming…” recorda el director de vendes Roger Grau. Micròfons, pantalles i sistemes d’àudio van entrar als palaus de congressos i les oficines, en un exemple més d’acceleració de tendències econòmiques durant el confinament.

Després de la covid, les empreses “han d’estar preparades perquè, si es fa una convenció, es pugui veure a tot arreu”, explica Francesc Sabata, COO de Sono –una de les històriques del sector–. En una acceleració tan inesperada de la integració audiovisual a activitats tan diverses, a més, el rol de les empreses especialitzades supera la instal·lació i el manteniment d’equipaments. “Els sistemes ja són molt autònoms, però acompanyar ajuda molt; les empreses necessiten professionals que estiguin allà” quan es tracta de gestionar infraestructures audiovisuals. L’objectiu, doncs, és doble: no només adaptar les botigues, oficines i fins i tot escoles i hospitals a les noves necessitats tècniques; sinó també que tot l’organigrama dels centres amb què es treballa integrin i aprofitin tot el potencial de la tecnologia que instal·len.

Audiovisual: curant i educant

L’elevada adaptabilitat tecnològica de les empreses audiovisuals catalanes les permet penetrar en les activitats més imprevistes –no en va el mateix Blackman parlava durant la darrera edició d’ISE de la “ubiqüitat de l’AV”, a Catalunya i arreu–. Ditec ofereix un exemple, de fet, paradigmàtic: mitjançant un potent departament de recerca i desenvolupament, la catalana ha desenvolupat “solucions audiovisuals per a hospitals i quiròfans”. Des de la millora de les intervencions en sí mateixes, amb l’ús de càmeres mèdiques que faciliten la visibilitat del cos del pacient; fins a la retransmissió d’operacions per a finalitats formatives, la companyia “cobreix les noves necessitats dels metges”, segons exposa Grau…

…en este enlace puedes leer la noticia completa, PUBLICADA ORIGINALMENTE EN : XXX

BARCELONADOT no se hace responsable de la información
que contiene este mensaje y no asume responsabilidad alguna
frente a terceros sobre su íntegro contenido, quedando igualmente
exonerada de la responsabilidad de la entidad autora del mismo.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Share:

Facebook
Twitter
Pinterest
LinkedIn
Scroll al inicio