Aquesta tendència comporta que les estructures i les institucions socials deixin de ser els marcs de referència que abans eren per a l’acció humana. El nou escenari té com a conseqüència una fragmentació més pronunciada de la vida de les persones i exigeix als individus predisposició a la flexibilitat i al canvi en l’assumpció de compromisos i lleialtats amb els altres individus i amb la societat en general. El concepte fou encunyat a partir de les aportacions del sociòleg d’origen polonès Zygmunt Bauman, autor d’obres com Liquid Modernity (2000) i Liquid Times (2006).

Llegeix l’original a: enciclipedia.cat