La identitat digital de més del 50% dels ciutadans de Catalunya es pot haver filtrat en les recents fuites massives de dades

Es constata una escalada en la magnitud dels ciberatacs, la importància dels objectius i els impactes provocats que constitueixen una amenaça per a l’estabilitat econòmica i social

Informe de tendències de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, “han afectat milions de catalans que podrien ser objectiu de futurs ciberatacs”. Els incidents a les bases de dades de Facebook, The Phone House, Glovo i Linkedin han afectat dades personals: noms, dates de naixement, números de la Seguretat Social i adreces, entre d’altres, que afavoreixen la usurpació d’identitat a la xarxa. Els errors de configuració, els dispositius vulnerables que permeten la connexió entre equips de diferents funcions o la tècnica d’extracció de dades (scrapping) de xarxes socials són els factors clau d’aquestes fuites.

El cibercrim també ha aprofitat les oportunitats que l’actualitat li ofereix per realitzar campanyes de pesca o phishing. Així, a banda dels tradicionals esquers relacionats amb el pagament d’impostos durant la campanya de la renda, n’ha fet ús de la cerimònia dels Oscars, la fusió de CaixaBank i Bankia o l’aparició del passaport sanitari per robar dades personals o difondre programari maliciós. A diferència del primer trimestre de 2021, els incidents relatius a correus i contrasenyes han disminuït sensiblement, probablement a causa de la progressiva millora de les mesures de protecció.

Una altra dada que remarca l’Informe de l’Agència és l’estimació a nivell global del creixement d’un 80% dels ciberatacs contra infraestructures crítiques aquest any. Durant el 2n trimestre de 2021, els incidents cibernètics que han impactat els subministraments públics a tot el món (aigua, electricitat i gas), proveïts per operadors essencials, han crescut un 300% respecte el trimestre anterior. Davant l’amenaça que suposa per a l’estabilitat social i econòmica, les institucions governamentals mundials s’han alineat per combatre el cibercrim conjuntament i les nombroses accions policials i detencions de cibercriminals els darrers temps en són una prova.

Arran de la pandèmia i amb la irrupció del programari de segrest o ransomware les prioritats dels ciberatacs han canviat i han passat a decantar-se per entitats governamentals, el sector sanitari i el sector educatiu. Aquest últim està patint una onada de ciberatacs sense precedents, un 200% respecte el trimestre de  l’any passat que ha repercutit en un augment del 60% de les primes per a ciberassegurances. I és que el ransomware ha tret profit de les ciberassegurances per garantir el cobrament dels rescats i augmentar-ne l’import.

Encara que es disposi d’una ciberassegurança, des de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya es destaca la necessitat de disposar de mesures de protecció efectives començant per la disponibilitat d’unes còpies de seguretat actualitzades i fora de línia.

Ciberseguretat, una prioritat estratègica

Davant l’increment dels ciberatacs, la ciberseguretat ha esdevingut una prioritat estratègica. El Govern considera que les ciberamenaces poden suposar un autèntic llast per a l’economia, la societat digital i per a la ciutadania i que un país digitalment avançat necessita d’un servei de ciberseguretat públic liderat i desplegat per l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, operativa des de l’1 de gener de 2020.

Lee la noticia original en: gencat