La futura llei de ciberseguretat, una assignatura pendent del 5G a Espanya

  • por

La reforma legislativa que prepara el govern espanyol amb l’avantprojecte de llei de Ciberseguretat és la principal assignatura pendent que queda a Espanya per al desplegament de la tecnologia 5G, ja que ha de determinar el marc regulatori i els actors que podran participar. Així ho van expressar diversos experts del sector consultats per Servimedia, que indiquen que fa falta “construir un entorn legal que fomenti la inversió i la innovació”.

El mes de juliol passat es va donar un dels passos fonamentals per al desplegament del 5G a Espanya, en adjudicar-se la banda de freqüències de 700MHz entre els tres principals operadors: Telefónica, Vodafone i Orange.

El director general de la patronal tecnològica DigitalES, Víctor Calvo-Sotelo, va assenyalar sobre el repartiment de freqüències que, “acabada la subhasta de 700 Mhz i acordada la distribució entre operadors de 3,5Ghz, només queda pendent la banda de 26 Ghz, d’usos més específics.”

La reordenació de la banda de 3,5 GHz era un els punts més urgents ja que, com afirma Noelia Miranda, membre del Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicació (COIT), les freqüències d’aquesta banda són disperses i això impedeix de disposar als operadors d’un espectre continu per oferir les màximes velocitats. A més, aquesta “serà la banda que suportarà la major part del tràfic 5G”.

Avançats aquests punts, només faltaria la subhasta de 26 GHz que, segons va anunciar recentment l’Executiu, està prevista per a finals d’aquest any o principis de 2022, i que hi serà destinades a usos específics com a finalitats industrials per part del sector empresarial.

Respecte a l’avantprojecte de llei de Ciberseguretat, DigitalES va destacar a Servimedia que a Espanya “estem fent passos decidits cap a una harmonització regulatòria més gran a nivell europeu”.

“Coneixem ja un primer text de la Llei que s’emmarca dins de les recomanacions de la Comissió i al qual hem fet observacions en la línia d’aspirar a models normatius més homogenis, a la simplificació de traves i, en termes generals, a construir un entorn legal que fomenti la inversió i la innovació”, va dir Calvo-Sotelo.

La Comissió Europea va elaborar l’anomenat ‘Toolbox’, una sèrie de recomanacions perquè els països membres elaborin la seva pròpia legislació en matèria 5G. Entre aquestes guies es pot destacar l’ús de certificacions independents i de criteris tècnics per determinar l’entrada dels actors en el desplegament d’aquesta nova tecnologia.

Javier Fernández-Samaniego, soci director de Samaniego Law, va manifestar que des que l’avantprojecte de llei del 5G es va llançar a consulta pública a finals de 2020, “el sector espera el nou text en la confiança que la futura llei no inclogui qüestions d’índole geopolítica en una norma que ha de ser, per definició, purament tècnica. Haurien d’eliminar-se els articles que permetien al Govern dur a terme un ‘profiling’ de risc de subministradors emparat en aquestes qüestions geopolítiques”.

El retard de la llei

El retard a la publicació de l’avantprojecte i la incertesa sobre els criteris que s’adoptaran podrien estar generant dubtes al sector i dificultant les inversions. Així ho creu Fernández-Samaniego, per a qui “resulta crucial que es presenti com més aviat millor el projecte i que aquest se centri en mesures tècniques, tenint molt present l’esquema de certificació europeu”.

En aquest sentit, va afegir que haurà d’apostar per un “mercat de subministradors diversificat” tant en 5G Core i Ràdio, evitant “qualsevol límit de quota de mercat, atorgant als operadors plena sobirania a l’hora d’elegir els seus subministradors” per evitar retards i sobrecostos que acabaria “pagant el consumidor”.

En aquesta mateixa línia es va expressar Noelia Miranda, del COIT, ja que espera que la nova llei “estigui alineada amb els principis inspiradors del codi europeu, afavorint les inversions i fomentant la competència.” “Aquest retard regulatori podria retardar la presa de decisions i, per tant les inversions necessàries”, va advertir.

A més, va alertar que el “retard en la tramitació parlamentària” no només es produeix en l’avantprojecte, sinó que per al sector és “fonamental” que s’aprovi la nova Llei General de Telecomunicacions adaptada al Codi Europeu de Comunicacions Electròniques, “ja que marca les regles del joc i el funcionament del mercat”.

Segons el govern espanyol, l’aprovació de la Llei General de Telecomunicacions estaria prevista per al segon trimestre del 2022 i inclouria en l’ordenament jurídic espanyol nombroses transposicions de recomanacions i mandats provinents del Consell i del Parlament Europeu. Aquest seria l’últim gran pas regulatori de cara al desplegament del 5G a Espanya.

Lee la noticia original en: El Nacional.cat




Otros artículos de interés