Saltar al contenido

La dura realitat de la transferència tecnològica / XAVIER FERRÀS

  • por

No tindrem un sistema de recerca madur fins que aquesta involucri a les empreses

Els governs de tot el món destinen milers de milions a estimular la recerca en universitats i centres científics de tots els àmbits del coneixement: des de les matemàtiques fonamentals a les biociències; de la computació i la microelectrònica a l’antropologia, o de la física del cosmos a la paleoarqueología. La ciència progressa en infinitat de camps gràcies a l’impuls decidit dels governs. La intenció d’aquest esforç és aconseguir que les persones entenguem millor els fenòmens naturals, socials i culturals que regulen l’entorn on vivim. I, que d’aquest coneixement, fem un món millor. L’objectiu de les polítiques científiques és la creació de coneixement. L’aplicació pràctica d’aquest coneixement en l’entorn econòmic i social (la seva conversió en “coneixement pragmàtic” o “tecnologia”) és el que s’ha vingut a conèixer com a “transferència tecnològica”.

La missió de les universitats és generar i difondre coneixement. Es genera coneixement mitjançant la recerca, i es difon mitjançant l’educació i la transferència a la societat. La transferència ha estat anomenada “tercera missió” de la universitat (entenent que les missions primigènies són investigar i educar). Potser per aquest fet, sovint la transferència ha quedat com un apèndix de la resta. Malgrat tot, els agents socials, experts i líders empresarials, i fins i tot els propis acadèmics, coincideixen en que la transferència tecnològica és clau per desenvolupar societats pròsperes i competitives. A Catalunya s’ha desenvolupat un sistema científic d’excel·lència, i d’elevada eficiència en l’ús dels recursos. El sistema de recerca a Catalunya s’estructura sobre el conjunt de les universitats, els centres de recerca (els 42 centres de la Xarxa CERCA) i algunes infraestructures emblemàtiques com el Barcelona Supercomputing Center, o el Sincrotró Alba.  El sistema universitari públic dona servei a més de 150.000 estudiants. Segons el darrer l’Informe d’Indicadors de Recerca i Innovació de les Universitats Públiques Catalanes (ACUP), aquestes van generar un total de 17.366 publicacions científiques el 2018, fetes per més de 8.000 investigadors a temps complert, i van atreure 282 MEUR de fons de recerca competitius i no competitius. El sistema universitari i científic té una considerable massa crítica. Catalunya és, indubtablement, un dels grans hubs científics del Sud d’Europa.

Comparativa: el conjunt de les universitats públiques catalanes registra una mitjana de 100 patents anuals quan IBM en sol·licita 9.000 en aquest mateix període

La transferència tecnològica s’expressa mitjançant registre de patents, els contractes de recerca sota demanda d’agents exteriors, o la creació d’empreses de base tecnològica. En aquest àmbit, els indicadors són notablement més dèbils. Entre 2014 i 2018, el conjunt d’universitats públiques catalanes van sol·licitar 447 patents (unes 100 per any). Les comparatives en brut no són vàlides, però per tenir un ordre de magnitud, l’empresa líder global en patents (IBM) registra unes 9.000 per any. Intel, Apple,  Microsoft o Volkswagen generen unes 2.000 patents anuals. Quant a emprenedoria, si al 2014 hi havia 107 empreses actives, de base tecnològica, sorgides de les universitats públiques catalanes; al 2018 hi havia 137 (un increment net de només 30 startups de base científica en 5 anys -moltes d’elles en fase embrionària-). En Pere Condom, segurament el millor expert en transferència tecnològica del país, fa un inventari d’unes 300 startups de base tecnològica sorgides d’universitats, centres de recerca i hospitals. Una realitat que comença a consolidar-se, després de 20 anys de construcció de l’ecosistema, però que encara és fràgil. Finalment, el 2018, els ingressos provinents del sector privat a les universitats públiques catalanes van ser només de 58,8 MEUR (fonamentalment, en contractes de recerca)….

(Clip 500 palabras)
Lee la noticia completa original en VIAEMPRESA


BARCELONADOT no se hace responsable de la información
que contiene este mensaje y no asume responsabilidad alguna
frente a terceros sobre su íntegro contenido, quedando igualmente
exonerada de la responsabilidad de la entidad autora del mismo.