En motiu del 8M vam destacar breument l’estudi Dones i ciència a Barcelona (2021), encarregat per Barcelona Ciència i Universitats, en el qual es posen de manifest les dificultats que tenen les investigadores per consolidar i mantenir les seves carreres a l’àmbit de la recerca. A més dels factors que vam resumir, l’estudi aprofundeix en els mecanismes, pràctiques quotidianes i relacions que expliquen o perpetuen aquesta situació d’iniquitat, analitzant també els diferents espais on poden donar-se.

La trajectòria de les dones investigadores es dona en el marc d’un context científic que, a més d’estar basat en unes lògiques de treball i relacionals concretes, no s’escapa del context social i cultural general. Per tant, està estretament vinculat amb els mandats de gènere que regeixen la nostra societat encara avui en dia. Per entendre la relació entre el model de funcionament de l’àmbit científic i els mandats de gènere, l’informe identifica alguns dels aspectes clau en els que es materialitzen aquestes lògiques a l’hora de frenar la carrera de les científiques:

• El caràcter ininterromput de la carrera investigadora

La carrera investigadora s’inicia a l’etapa predoctoral. L’accés a una trajectòria de llarg recorregut passa per anar ascendint de categoria professional, així com de posicionament i reconeixement en el sector. Per tant, d’una banda implica escalar professionalment des de categories júnior a sènior; de l’altra, implica la necessitat d’un cert nivell de reconeixement atorgat pel món científic. Això requereix un compromís constant i incondicional amb la recerca; reclama total dedicació per la investigació. Es concep la carrera de recerca com un trajecte ininterromput que no entén d’horaris ni d’etapes vitals. És necessari parlar de la intersecció entre aquesta lògica i les tasques de cura, especialment la maternitat. La carrera acadèmica no s’atura un cop acabat l’horari laboral, ni durant els períodes de baixa, excedències, ni vacances, ja que aturar-se vol dir alentir-se a l’hora d’aconseguir els mèrits requerits per ascendir.

• Cultura acadèmica masculinitzada

L’estudi va identificar una sèrie de certes formes de fer, concepcions sobre com funciona l’àmbit de la recerca, que constitueixen tot un conjunt de valors, normes o disposicions relativament esteses i que es filtren en cadascun dels espais que son propis de l’àmbit de la recerca. A aquest fenomen l’ha anomenat com “cultura acadèmica” o “dispositiu acadèmic” masculinitzat….

(Clip 300 palabras)
Lee la noticia completa original en DONES EN XARXA


BARCELONADOT no se hace responsable de la información
que contiene este mensaje y no asume responsabilidad alguna
frente a terceros sobre su íntegro contenido, quedando igualmente
exonerada de la responsabilidad de la entidad autora del mismo.