Així es desprèn de l’Estudi de la bretxa digital a Catalunya, promogut per Polítiques Digitals per obtenir una diagnosi que permeti orientar més i millor les polítiques públiques existents i futures

Una part de la població de Catalunya continua exclosa de l’accés o ús de les TIC, un fet que constitueix un dels indicadors de desigualtat de la societat. La bretxa digital (d’accés, d’ús i de coneixement) dels col·lectius vulnerables és molt més gran que la de la població general: més de la meitat de les llars de col·lectius vulnerables pateixen una “apagada” digital. A més, el fet que la bretxa digital sigui un dels motius pels quals aquests col·lectius perden oportunitats laborals, formatives i fins i tot de rebre ajuts de les administracions públiques evidencia que la bretxa digital impacta especialment en els col·lectius més vulnerables i n’accentua la bretxa socioeconòmica i el risc d’exclusió. En aquesta línia, cal destacar que al 52% de les llars en situació de vulnerabilitat, els pares i mares no poden donar suport educatiu als menors al seu càrrec, fet que es pot traduir en un agreujament de les desigualtats digitals per a la següent generació.

Aquesta és una de les principals conclusions que es desprenen de l’’Estudi de la bretxa digital a Catalunya’ presentat en el marc de la Jornada de la Internet Social 2023 per la directora general de Societat Digital, Liliana Arroyo Moliner. L’estudi, elaborat per la consultora KPMG per encàrrec de la Secretaria de Polítiques Digitals del Departament d’Empresa i Treball, ofereix una radiografia completa de la bretxa digital a Catalunya, i dels factors que l’alimenten, que ha de permetre orientar més i millor les polítiques públiques existents i futures.

La reducció de la bretxa digital és una de les prioritats del Govern, que, a través de la Direcció General de Societat Digital i en col·laboració amb d’altres departaments, impulsa diversos programes i línies d’acció de capacitació, formació i inclusió digital, així com de generació de talent i vocacions tecnològiques entre la població jove i les dones, de reorientació professional (reskilling i upskilling) i de formació en innovació social digital. En aquest sentit, Arroyo ha destacat que “reduir la bretxa digital és un esforç estructural, sobretot en clau social, ja que permet avançar vers una societat digital inclusiva, amb igualtat d’oportunitats per a tothom i que no deixi ningú enrere”. Per aquest motiu, ha afegit, “des de la Direcció General de Societat Digital plantegem un abordatge de la bretxa digital estructural i coordinat, creant aliances públiques i privades emmarcades en la Carta Catalana per als Drets i les Responsabilitats Digitals, per tal de fomentar la cohesió social i territorial, així com la defensa de la igualtat d’oportunitats”.

 

Principals conclusions de l’estudi

L’’Estudi de la bretxa digital a Catalunya’ analitza i identifica els principals factors de discriminació a tres nivells: accés (dificultats per poder accedir a la tecnologia o als mitjans que possibiliten ser digital); ús (no utilització de la tecnologia i la xarxa per realitzar certes activitats); i coneixement (manca de capacitats i competències en tecnologia, xarxa i eines digitals).

Pel que fa a l’accés, l’estudi evidencia el factor territorial com un dels principals generadors de bretxa, ja que malgrat que la cobertura mòbil arreu de Catalunya està per damunt del 99%, les xarxes fixes d’almenys 100Mbps presenten més de 20 punts de diferència percentual entre les comarques de Barcelona (95,5% de cobertura) i la resta del territori, essent la demarcació de Girona la més allunyada, amb un 71,8% de cobertura. Aquest fet té un impacte en els tipus d’ús, sobretot quant a descàrregues d’arxius pesants o consum de continguts audiovisuals.

Pel que fa a l’ús d’Internet, l’edat i el nivell socioeconòmic destaquen com a variables que actuen com a gap digital: d’una banda, el percentatge d’ús diari de la població de 16 a 54 anys és del 95%, mentre que el de les persones de més de 75 anys és de només el 25%; i d’altra, a major nivell d’estudis i major nivell d’ingressos, la tendència indica un major ús d’Internet i, per tant, més apropiació i aprofitament de la tecnologia.

És en l’àmbit del coneixement, però, on es posen de manifest més factors de discriminació que alimenten la bretxa: capacitació i habilitats, gènere, edat, nivell socioeconòmic i nivell d’inclusió social. Cal tenir en compte que és la bretxa que afecta a una major proporció de la població, implicant la capacitat d’apropiació, aprofitament i esperit crític vers les tecnologies digitals.

Així, segons l’informe, el 86% de les persones que no tenen accés a Internet argumenta que és perquè no el necessiten, però gairebé la meitat afirma que no té prou coneixements per fer-lo servir.

En aquest sentit, l’estudi avalua el nivell de competència digital de la població: el 50% de la població de Catalunya presenta habilitats digitals almenys bàsiques, però menys d’un 10% sap emprar llenguatges de programació (i són majoritàriament homes i talent internacional).

En clau de gènere, les categories d’habilitats mitges i avançades són liderades pels homes, mentre que el percentatge de dones amb habilitats baixes és superior al d’homes. La bretxa digital de gènere és, doncs, principalment una bretxa de coneixement, de competències digitals, que també es manifesta en l’ús d’eines informàtiques, les tasques executades i en l’ús de la xarxa: els homes utilitzen més Internet per llegir notícies o consultar la banca electrònica, mentre que les dones l’utilitzen més per xarxes socials, cursos en línia o recerca de feina.

Finalment, s’identifiquen altres factors com a generadors de bretxa de coneixement, com la velocitat del propi avenç tecnològic, que en funció de l’autoestima, l’interès per aprendre o la utilitat percebuda dels mitjans digitals dificulta l’experiència digital de les persones menys destres.