José Luis Martínez-Almeida: “Entre Madrid i Barcelona hauria d’haver-hi un diàleg competitiu per a desenvolupar-se”

  • por
  • El diàleg ‘La ciutat com a factor clau per al desenvolupament econòmic i social’, impulsat per la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, s’ha celebrat aquest matí en Caixaforum i per primera vegada a Madrid, en el marc del cicle de conferències ‘El progrés en el segle XXI’.
  • En aquest cicle participen diferents autoritats de l’àmbit polític, social, econòmic i cultural del país, i cerca destacar que, sense una lluita decidida contra les desigualtats, el progrés econòmic, científic, tecnològic i cultural no serà possible en el segle XXI.

Aquest matí s’ha celebrat el quart diàleg del cicle de conferències ‘El Progrés en el segle XXI’, impulsat per la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, en el Caixaforum de Madrid sota el títol ‘La ciutat com a factor clau per al desenvolupament econòmic i social’, on l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, i el president del Consell Econòmic i Social (CES), Antón Costas, han debatut i analitzat sobre el paper clau que tenen les ciutats en la societat actual per a impulsar el desenvolupament econòmic i social i eliminar desigualtats. A més, han assenyalat els objectius que una ciutat ha de proposar-se per a erigir-se com un centre d’activació d’oportunitats real per als ciutadans.

Al llarg del diàleg, han pres com a exemple la particularitat de la ciutat de Madrid, una ciutat que, en els últims anys, s’ha constituït com “el centre” de la vida econòmica, social, cultural i política d’Espanya, gràcies a una sèrie de decisions urbanístiques, al suport empresarial, a la sostenibilitat, al desenvolupament d’infraestructures i a l’economia política. La trobada ha estat presentada per Ángel Simón, president d’Agbar, i moderada pel periodista i escriptor, Enric Juliana.

Durant la seva intervenció, l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, ha destacat que “entre Madrid i Barcelona hauria d’haver-hi un diàleg competitiu, i la capacitat de créixer mútuament mitjançant el diàleg, però també mitjançant la generació d’oportunitats d’acord, cadascuna, a les seves característiques”, referint-se al Corredor Mediterrani. Respecte a les infraestructures de totes dues ciutats ha afirmat que “l’ampliació de l’Aeroport del Prat és necessària, és important entendre que generar noves oportunitats de creixement econòmic i garantir la sostenibilitat és possible. A Madrid rebem amb alegria l’anunci d’inversió d’AENA en l’Aeroport de Barajas. En aquest cas, és bona l’ampliació respecte al nombre de passatgers, però sobretot és bona la capacitat logística que adquireix l’aeroport. Aquest fet ajuda a potenciar Madrid i a crear l’oportunitat de poder consolidar-nos com un hub aeroportuari. Som un pont entre Orient i Llatinoamèrica, en un món on el transport de mercaderies és cada vegada major i té més pes econòmic”. Respecte al concepte de progrés, que vehicula aquest cicle, ha especificat que “ha d’entendre’s des de la societat i des de les intuïcions. La societat és propietària de si mateixa i des de l’Administració hem de generar les condicions propícies i adequades perquè sigui la societat en últim terme la que decideixi en cada moment el que vol fer, i garantir un progrés conforme a les seves necessitats a la ciutat”.

Per part seva, el president del Consell Econòmic i Social (CES), Antón Costas ha subratllat que “la ciutat és el major invent de la humanitat. A ella cal atribuir gran part del nostre progrés social, econòmic i tecnològic. En les urbs flueixen les idees gràcies a la proximitat entre les persones, la qual cosa les converteix en un poderós instrument de desenvolupament i creixement”. I ha afegit que “és veritat que la pandèmia va originar profecies entorn de la mort de les ciutats, però aquests pronòstics han resultat exagerats. De fet, la COVID les enfortirà com una eina que ens farà més rics, més verds i més saludables. Per això, les ciutats han de promoure l’educació i el capital humà, que juntament amb l’habitatge són les vies per a revitalitzar-les. Un país com Espanya necessita un model equilibrat de ciutats grans, mitjanes i petites; cadascuna de les quals hauria d’especialitzar-se en innovacions diferents. En qualsevol cas, una ciutat només pot reinventar-se i progressar a través del diàleg, el lideratge polític i social, i la participació dels ciutadans”.

El president d’Agbar, Ángel Simón, que ha presentat el diàleg, ha afirmat: “És fonamental donar impuls a la transformació de les ciutats a través d’un lideratge compartit, entre el sector empresarial, les administracions públiques i la ciutadania. La col·laboració publicoprivada ens permetrà donar forma a les ciutats del futur”.

L’esdeveniment ha comptat amb la presència del delegat de l’Àrea de Govern de Medi Ambient i Mobilitat de l’Ajuntament de Madrid, Borja Carabante; el president de la Cambra de Comerç Madrid, Ángel Asensio; el director de Relacions Institucionals de Fundació ‘La Caixa’, Sergi Loughney; el vicepresident de la Fundació ‘La Caixa’, Juan José López Burniol; la patrona de la Fundació ‘La Caixa’, Isabel Estapé; el president de Foment del Treball Nacional, Josep Sánchez Llibre; i l’editor Javier Godó.

 

La importància del paper de la ciutat en l’avanç de la societat

Segons la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, ens trobem en un moment de la història on les ciutats tornen a ser protagonistes per abordar els profunds canvis econòmics i socials que s’expressen tant a nivell local com global, i els ciutadans són cada vegada més conscients de la necessitat d’orientar les ciutats des d’un model de ciutat regió, que permeti donar resposta als problemes als quals hem de fer front com a societat.

A més, en el moment de gran incertesa que estem vivint, és necessari tenir en compte alguns sectors de l’economia, que tenen gran rellevància dins de les ciutats com a motor econòmic, com és el cas de la ciència, la innovació tecnològica, el desenvolupament de les plataformes audiovisuals, el turisme, la cultura, la salut o la logística.

Conferències sobre el progrés en el segle XXI

Tenint en compte el context actual, les trobades emmarcades en el cicle ‘El Progrés en el segle XXI’ pretenen destacar que, sense una lluita decidida contra les desigualtats, el progrés econòmic, científic, tecnològic i cultural no serà possible en el segle XXI. La Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball creu que els objectius de desenvolupament sostenibles ODS 2030, que s’estableixen com a factors clau en la lluita contra la pobresa, la fam, la salut, l’energia, la lluita contra el canvi climàtic o la producció i consum responsable, ens posen sobre la pista que no serà possible mantenir l’ideal de progrés sense una agenda social capaç d’abordar el problema de les desigualtats.

Al llarg de tot el cicle de conferències serà el president del Consell Econòmic i Social (CES), Antón Costas, qui dialogarà amb les veus més autoritzades de l’àmbit polític, social, econòmic i cultural, per a abordar la relació directa en progrés i la lluita amb la desigualtat social. Xerrades que, des de diferents angles polítics i socials, busquen la recuperació de valors cívics com la solidaritat, la fraternitat, la col·laboració o la cooperació per a fer front als reptes que tenim com a societat per a encarar el futur.

Noticia publicada originalmente en: Foment