Intel·ligència Artificial: El futur ja és aquí

  • por

Juan Zafra dialoga amb Xabi Uribe i Karina Gibert sobre la capacitat de la Intel·ligència Artificial per generar més felicitat


El futur ja és aquí. La intel·ligència artificial, que evoca un futur d’humanoides i robots, és molt més que l’imaginari d’una pel·lícula de ciència ficció. És pagar la zona blava, encendre un mòbil, buscar referències mitjançant la tecnologia. De tot això i més han parlat Xabi Uribe Etxebarría i Karina Gibert, experts en la matèria, amb el periodista Joan Zafra, al Congrés de la Felicitat i Nova Realitat, celebrats a Càdis entre el 9 i l11 d’octubre de 2020.

Uribe ha participat per vídeoconferència a l’inici de la sessió i ha iniciat la seva intervenció recordant que la intel·ligència artificial és present absolut. “Ja està amb nosaltres. I no ha vingut per substituir els éssers humans, sinó a servir com un complement molt necessari “. L’expert treballa des de la seva empresa Sherpa.ai i per encàrrec del País Basc en la lluita contra la pandèmia i ho fa aplicant intel·ligència artificial. “Per exemple, per predir el nombre d’UCI necessàries a set dies vista”.

Zafra ha posat damunt la taula el debat sobre seguretat i privacitat. “És un debat filosòfic més que real, perquè no han de ser incompatibles”, ha respost Uribe. L’expert ha explicat que estan treballant en nous projectes per avançar en noves formes de vida, com, per exemple, els cotxes autònoms. “Estic convençut que serviran per reduir els accidents”. Karina Gibert vaticina que el més difícil serà la convivència entre cotxes autònoms i altres conduïts per humans. “Els cotxes acabaran tenint els seus circuits propis i serà molt pràctic per eliminar conflictes i incidents, i podrem aprofitar el temps d’anar en cotxe per altres coses, mentre el cotxe ens portarà de porta a porta”.

Karina Gibert, catedràtica de Ciència Intel·ligent de Dades i Intel·ligència Artificial de la UPC i actual vicepresidenta d’igualtat i ètica del Col·legi, en una llarga trajectòria de 3 dècades, ha assessorat diferents institucions a Catalunya, nacionals o internacionals, estudiant els serveis de salut mental (Gencat, Guttmann), desenvolupant sistemes intel·ligents de suport a la presa de decisions polítiques en sistemes de salut mental (OMS), entre molts altres, i actualment dirigeix el projecte INSESS-COVID19, destinat a donar informació pel disseny d’estratègies i polítiques en matèria de serveis socials a Catalunya, mitjançant algoritmes d’IA que diagnostiquen ràpidament un territori a partir de ciutadans d’uns perfils representatius i predeterminats: “Un govern que necessiti informació que no està recollida als seus sistemes pot llençar una consulta puntual a ciutadania i un cop tancada la consulta tenir en 20 minuts els resultats per saber quina és la situació de serveis socials en el seu territorio. Davant d’una disrupció sistèmica de la magnitud de la crisi de la COVID19, les dades històriques deixen de ser útils”.

A proposta de Zafra, Karina Gibert ha parlat de sèries i plataformes digitals. “Netflix, Amazon o Spotify… no fan més que una metàfora directa del recomanador (el conseller), que és una figura que existeix entre els humans des de temps inmemorial i que representa el mecanisme del raonament per analogia”, explica.

De conversa obligada era en aquest congrés parlar de tecnologia i felicitat: “La intel·ligència artificial no pot portar la felicitat, però sí ajuda a buscar-la. Ara estem buscant sistemes que salvin vides “, ha dit Uribe.  Gibert, en canvi, opina que “cada intel·ligència artificial representa una lliberació diferent. Que s’elimini la burocràcia de l’administració a cop de botó pot fer molt feliç a moltes persones. Que m’escombri la casa una Roomba mentre em prenc tranquil·lament un còctel, també. Que recuperem temps per ser més solidaris o estar la gent que estimem, o poguem prendre’n millor cura… tot això contribuirà a que siguem més feliços “.

Karina Gibert amb Patricia Soley de l’organització i la filosofa Ana Carrasco Conde, també ponent al congrés.

Zafra ha introduir també l’efecte ètic de la intel·ligència artificial. “La Unió Europea ha obert un marc de debat per assegurar que no es violen drets humans, com ara el dret a la informació, a la intimitat… Es tracta d’imposar uns mínims per evitar que aquestes intel·ligències siguin massa invasives o vagin més enllà del que és raonable “, ha explicat Gibert, tot deixant clar que és un” debat no tancat “.  “El debat de la IA ètica és complex i està lluny de resoldre’s encara”.  L’experta, que ha col·laborat amb la Comissió Europea per caracteritzar la situació de la indústria europea d’IA, creu que per treballar amb una ètica europea cal consensuar una ètica de mínims, aceptable i vàlida per totes les diferents cultures que conviuen a Europa, i s’està treballant en aquesta dirección. “Establir un marc ètic és important perquè moltes intel·ligències artificials aprenen amb l’ús i evolucionen amb una certa independència que si es deixa totalment lliure pot modificar massa el seu comportament a la llarga i acabar creuant línies vermelles”. Manifesta que li agradaria “que es desenvolupés una certificació ètica que, almenys, permeti a l ‘usuari saber fins a quin grau una intel·ligència artificial concreta la compleix” i es pugui decidir si s’atorguen o no tots els privilegis lligats al nivell ètic. D’aquesta manera s’evitarien manipulacions inesperades de l’usuari o, almenys, es podría alertar de l’ús polític o econòmic de xarxes socials com Facebook. “Hem de relacionar-nos amb la tecnologia, saber dels seus riscos i  com millorar el seu us, adaptant-nos a interaccionar amb ella”, ha recomanat Gibert. El marc ètic delimitarà aquesta relació, però també és fonamental depurar les interfícies home-màquina i treure’s del cap la idea que els usuaris llegeixen detingudament els manuals abans d’utilitzar màquines, robots o softwares, buscant maneres d’aportar l’ajut necessari sobre la marxa, per poder interaccionar correctament amb elles.

Karina Gibert amb Patricia Soley i el filosof Daniel Innerarity, també ponent del congres

Karina Gibert ha tancat la seva intervenció parlant d’escletxa de gènere. Explica la manca de noies als estudis STEAM i al sector profesional. Refereix estudis que proven que les nenes perden l’interès per la tecnología en el precís instants que identifiquen el gènere, quan descobreixen que el papa és diferent de la mama i es comencen a reflectir en la mare i el seu rol. I demana que es treballi per desestereotipar aquest rol femení orientat a la cura i l’educació que actualment impregna tota la nostra cultura. “L’oportunitat que té aquesta nova generació d’evitar desigualtats gràcies a la Intel·ligència Artificial és enorme. Que les dones no es quedin fora del món de la informàtica, d’enorme projecció laboral, és un dels grans reptes actuals.”

Karina Gibert amb l’equip de redacció de radio Cadiz-cadenaSER