El conseller Torrent va presidir ahir una reunió de treball acompanyat de la secretària de Polítiques Digitals, el secretari de Política Lingüística i representants de la Fundació puntCAT, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, SoftCatalà, Amical Wikimedia, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Institut Ramon Llull

El Govern i diverses entitats que treballen per la llengua catalana en tots els àmbits es van conjurar ahir per solucionar conjuntament i de forma coordinada el problema pel qual el català ha perdut posicionament en les cerques web que fan les persones i empreses usuàries. El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió, acompanyat de la secretària de Polítiques Digitals, Gina Tost i Faus, i del secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila Moreno, va expressar el compromís del Govern per revertir la situació durant una reunió de treball que va mantenir amb els representants de diverses entitats vinculades a la defensa i la promoció del català en tots els àmbits.

Des que es va detectar el problema, l’executiu ha dut a terme diverses reunions amb representants de grans empreses, com Google o Microsoft, i d’entitats com el World Wide Web Consorsium, per esbrinar l’origen de la problemàtica, que afecta a diverses llengües més enllà del català. A la vegada, Torrent va mostrar la disposició absoluta del Govern per accelerar la cerca de solucions de manera coordinada amb les entitats de la societat civil que remen en la mateixa direcció.

En aquest sentit, el conseller va recordar que “tot i que ara ens ocupen els algoritmes dels cercadors, és evident que cal treballar conjuntament en la defensa del català en tot l’àmbit tecnològic, des de les xarxes socials a les plataformes audiovisuals, electrodomèstics, cotxes i assistents de veu”. En aquest sentit, els presents van considerar necessari estendre aquesta qüestió a governs i entitats del País Valencià, les Illes Balears i Andorra, per esdevenir actors proactius en la defensa del català a l’era digital.

A la reunió de treball, hi van participar, a més d’altres representants de les secretaries de Polítiques Digitals i Política Lingüística, representants de la Fundació puntCAT, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, SoftCatalà, Amical Wikimedia, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i l’Institut Ramon Llull.

Govern i entitats van analitzar l’origen i l’abast del problema, van posar en comú les accions dutes a terme fins ara a diferents nivells i van posar sobre la taula diverses propostes per accelerar-ne la resolució. Entre elles, elaborar un estudi d’impacte amb indicadors per mesurar la problemàtica que permetrà plantejar amb dades objectives la situació a les grans operadores. També s’analitzarà la situació d’altres països amb problemàtiques similars, i s’impulsarà un projecte col·laboratiu a través de la secretaria de Polítiques Digitals per estudiar a fons l’origen del problema.

Diagnòstic

Des de fa alguns mesos, s’ha detectat un biaix dels resultats de cerques web cap al castellà en detriment del català, de manera que quan algú fa una cerca a Internet a través de qualsevol cercador, aquest dona preferència en els seus resultats als continguts digitals en castellà encara que aquests hi siguin també en català i malgrat que l’usuari tingui configurat el català com a llengua preferent. Aquest comportament anòmal dels algoritmes de cerca afecta també altres llengües minoritàries com l’euskera o el gallec i majoritàries com el francès, que perd preferència davant l’anglès en els resultats de les cerques.

Segons dades pròpies de la Generalitat de Catalunya, la desviació dels resultats de cerques cap al castellà va començar al maig de 2022, però no va ser fins al setembre del mateix any quan va agafar rellevància.

Més enllà del perjudici a curt termini que causa en l’usuari el fet que no es respectin les seves preferències idiomàtiques, el problema té un impacte socioeconòmic, ja que afecta a la visibilitat dels continguts en català i en conseqüència a les visites i les mètriques internes de les webs en català, que es poden traduir en menys vendes i pèrdua de rellevància. Però a més, pot comportar una davallada a llarg termini en el posicionament dels continguts en català a la xarxa perquè els mateixos algoritmes de cerca es basen en les pàgines més visitades per “aprendre” quines interessen més a l’usuari i per tant, quines han de prioritzar en les cerques.

El secretari de Política Lingüística va assenyalar que «tenim una afectació sobre la llengua d’ús i sobre el valor simbòlic del català, a més de la pèrdua de visibilitat de tota una visió del món, amb un impacte simbòlic evident«. La secretària de Polítiques Digitals, per la seva banda, va explicar que el Govern es posa a disposició d’empreses i entitats per avançar en la resolució de la problemàtica utilitzant tots els mecanismes dels quals disposa.