És Internet un dret fonamental ?

  • por

m4Social planteja propostes perquè l’accés a Internet sigui reconegut com a dret fonamental

m4Social, el projecte d’innovació digital en l’àmbit social de la Taula  del Tercer Sector Social de Catalunya, ha presentat avui l’informe ‘Internet, dret fonamental: estudi per analitzar el marc legal existent i possibles iniciatives entorn de la reclamació de l’accés a Internet com a dret fonamental’. El document, elaborat per l’Observatori DESC i femProcomuns, planteja diverses recomanacions perquè les administracions, la mateixa Taula del Tercer Sector i el conjunt de les entitats socials actuïn perquè el dret a internet sigui efectiu. També proposa accions que enforteixin el marc legal necessari perquè l’accés a Internet sigui reconegut com a dret fonamental i, a més, repassa com es garanteix aquest dret en altres països que són una referència internacional.

m4Social insisteix en la reclamació del reconeixement d’aquest dret que considera que és “absolutament imprescindible” perquè tenir connexió a Internet condiciona clarament l’accés a altres drets essencials, com l’educació, el treball, la salut, la participació o la relació amb les administracions. Gairebé un 20% de les persones adultes ateses per les entitats socials no pot accedir a Internet sempre que vol. “A Catalunya i a l’Estat espanyol ens hem de posar les piles perquè l’accés a Internet sigui universal, per a tothom sense excepcions. Els exemples internacionals haurien de ser una referència perquè a casa nostra l’accés a la xarxa sigui reconegut com un dret fonamental, garantit i exigible” ha reclamat Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector.

Entre les diverses propostes, l’informe planteja al govern espanyol i als grups parlamentaris de les Corts una reforma de la Constitució per introduir el dret a Internet com a dret fonamental i crear un pla de capacitació digital per superar la bretxa digital. A l’executiu català que promogui també una campanya que fomenti les habilitats TIC i a les administracions locals que instal·lin en els municipis la wifi4EU que garanteix la connexió wifi gratuïta en llocs públics, aprofitant el suport d’aquest programa de la Unió Europea. En el cas de Barcelona, apunta que podria participar en una proposta perquè la infraestructura pública de fibra que pugui ser utilitzada per la xarxa procomuna i per les iniciatives socials i comunitàries.

Pel que fa a les propostes per al tercer sector social, es recomana que les entitats socials pressionin el Govern per aconseguir un bo social digital per a les llars en situació vulnerable, modificar normatives en l’àmbit català per assegurar el dret d’accés a Internet i  impulsar cursos de capacitació digital als centres de l’administració pública (escoles, centres cívics i biblioteques) per als col·lectius amb més dificultats.

L’estudi s’ha presentat dins l’m4Social Day, amb el lema ‘Internet, dret fonamental’ on s’ha donat a conèixer el cas d’Estònia amb la ponència de Hille Hinsberg“La connectivitat és una necessitat. L’accés universal a internet és la base perquè ciutadania, empreses i administracions participin d’una governança democràtica. Cal que hi hagi una massa crítica amb capacitats tecnològiques per accedir a un entorn fiable i d’alta velocitat.” Les plataformes per al debat públic són les xarxes socials però no són gratuites i suposen un risc perquè l’automatizació i els algoritmes manipulen el contingut. Estònia ha buscat una manera segura de participació i d’accés a serveis, tant públics com privats, que no es basi en la identificació mitjançant corporacions oligàrquiques com Facebook o Twitter i han creat la identitat digital sòlida. A través d’una bona identificació digital la participació ciutadana és major perquè és més segur.

A la presentació de l’estudi de pobresa de dades de Gran Bretanya, Patricia Lucas ens explica que “La gent amb menys ingressos té menys possibilitats de tenir una bona connexió perquè no es poden permetre una connexió de banda ampla. Si tens menys poder adquisitiu tens menys accés a tasques més competitives. La pobresa de dades és l’impossibilitat d’accedir a una banda ampla segura, suficient i privada per cobrir les necessitats essencials, i 1 de cada 7 persones a Escòcia i Gal·les viuen aquesta realitat.” i Rosa Robinson reclama que: “La recerca mostra que les accions estan limitades a donar solucions tecnològiques que inclouen donacions de dispositius però no de dades. Es necessiten més punts d’accés wifi i preus socials de banda ampla. També necessitem més recerca per entendre quina és l’escala d’aquesta problemàtica i per desenvolupar solucions escalables d’acord a les dimensions de la pobresa de dades.” …

Sigue leyendo la noticia original en: m4social




Otros artículos de interés