El CAC reitera que el nou text de l’Avantprojecte de llei general de comunicació audiovisual no fomenta la diversitat cultural i lingüística

• El Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital ha iniciat un nou tràmit d’audiència i informació pública sobre l’Avantprojecte de llei general de comunicació audiovisual
• El CAC reclama que el control i supervisió de les plataformes de vídeo no sigui una competència exclusiva de la CNMC sinó compartida amb els reguladors audiovisuals independents de l’Estat
• El CAC reitera la proposta per incrementar del 5% al 10% la quota de finançament d’obres europees per als serveis de vídeo a petició, seguint el model de França (un mínim del 20%) i d’Itàlia (un mínim del 12,5%)
• El CAC reclama que la nova taxa del 1,5% que s’imposa als prestadors de vídeo a petició i a les plataformes de vídeo es destini no només a RTVE sinó al conjunt de les radiotelevisions públiques

El Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha aprovat un acord amb al·legacions a un segon text de l’Avantprojecte de llei general de comunicació audiovisual, que pretén transposar la Directiva 2010/13/UE. Aquesta directiva europea, aprovada el novembre del 2018, suposa actualitzar la normativa audiovisual incorporant en l’àmbit subjectiu de la regulació els serveis televisius a petició, com ara Netflix o HBO, i les plataformes d’intercanvi de vídeos, com ara YouTube.

El 29 de juny, el Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital (MAETD) va iniciar un segon tràmit d’audiència i informació pública sobre l’Avantprojecte de llei general de comunicació audiovisual, en el qual va incorporar algunes de les aportacions realitzades com a conseqüència del primer procés d’audiència pública, finalitzat el mes de desembre de 2020. El període d’al·legacions del segon període ha finalitzat a les 9:00 hores d’avui, 12 de juliol.

L’Acord del CAC referit  al segon tràmit d’audiència assenyala que, si bé s’han clarificat diversos aspectes aportats pel CAC en el seu primer informe, es constata que no s’han tingut en consideració altres aspectes fonamentals destacats en el mateix informe, com ara incorporar previsions específiques per fer efectiu el mandat constitucional de reflectir la diversitat cultural i lingüística en l’audiovisual.

En aquest sentit, el CAC destaca l’evolució ràpida que han tingut els sistemes de comunicació audiovisual, així com, en paral·lel, el nous hàbits de consum que s’han establert entre la població.

Malgrat aquests canvis, l’avantprojecte estén la competència estatal en tots els nous i rellevants serveis de comunicació audiovisual i de plataforma d’intercanvi de vídeos, mentre que obvia el nivell autonòmic d’aquest procés d’actualització jurídic. Segons aquest esquema, la proposta ministerial manté les competències autonòmiques a les que eren quan el mercat audiovisual el composaven majoritàriament els serveis de comunicació audiovisual difosos per ones hertzianes.

En conseqüència, el CAC reitera les al·legacions formulades mitjançant l’Acord 105/2020 que no han estat incloses en la nova versió de l’avantprojecte.

Pel que fa a la diversitat cultural i lingüística, el Consell constata que no s’han pres en consideració les al·legacions presentades en el primer període ja que en el nou text no s’observa la introducció de cap percentatge concret de quota d’obra audiovisual en llengües cooficials altres que el castellà.

En concret, es reclamava una presència mínima de la llengua catalana en el catàleg dels serveis televisius a petició (com ara Netflix o HBO). Segons l’avantprojecte (tant en la primera com en la segona versió), aquests serveis hauran de garantir una quota mínima del 30% del seu catàleg en obres audiovisuals europees i, d’aquesta quota, el 50% haurà de ser en la llengua oficial de l’Estat o en alguna de les llengües de les comunitats autònomes.

El CAC reitera la seva proposta per tal que, del 50% esmentat reservat a llengües oficials a l’Estat Espanyol, el 50% sigui per al català, el basc o el gallec, atesa la situació de precarietat d’aquestes llengües en l’àmbit audiovisual, o, com a mínim, un percentatge que es correspongui amb el pes poblacional del conjunt de territoris amb llengües cooficials

Així mateix, el CAC considera que l’avantprojecte hauria de preveure que els catàlegs dels serveis de vídeo a petició incorporessin les versions ja doblades o subtitulades al català de les seves obres

El Consell destaca que no s’ha recollit la seva proposta per tal d’augmentar l’obligació de finançament d’obra europea per als serveis de televisió a petició, que el CAC proposa modificar del 5% al 10%.

En aquest sentit, el CAC subratlla que altres països del nostre entorn, com França o Itàlia plantegen percentatges molt superiors. En el supòsit de França, entre un 20 i un 25% de contribució directa. En el cas d’Itàlia, la contribució oscil·la entre un 12,5 i un 20%, fixant-se en un 17% en el supòsit que no es comparteixin els drets secundaris amb el productors independents.

També pel que fa al finançament d’obra europea, el nou text estableix que el mínim del 70% destinat a obres audiovisuals de productors independents haurà de ser en la llengua de l’estat o en alguna de les llengües de les comunitats autònomes. El Consell considera que aquesta modificació, que amplia el percentatge d’obres en llengües oficials a l’estat, també hauria de preveure un percentatge específic per a les obres en llengües cooficials de les comunitats autònomes.

Per altra banda, el CAC considera que caldria que les funcions de supervisió i control de les plataformes d’intercanvi de vídeos, atribuïdes per l’avantprojecte de llei en exclusiva a la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC), s’exercissin en règim de col·laboració amb les autoritats audiovisuals independents existents a l’Estat espanyol.

Segons el Consell, caldria cercar una actuació concertada entre les diferents autoritats de regulació per tal d’assolir un exercici més efectiu i eficient d’aquestes funcions, amb l’objectiu d’optimitzar el recursos humans i materials dedicats a vetllar pels drets de la ciutadania en l’àmbit audiovisual.

A més, el CAC subratlla que diàriament es publica una ingent quantitat de continguts i que els potencials riscos que poden comportar per a les persones usuàries aconsellen que la supervisió i control es duguin a terme, de forma indistinta, tant per l’autoritat estatal com per les diferents autoritats independents, establint mecanismes de col·laboració.

Seguint amb aquesta línia de cooperació, el CAC considera convenient incorporar a l’avantprojecte una disposició final que estableixi que la CNMC i les autoritats reguladores independents creades com a tals a l’Estat espanyol han d’establir mecanismes de participació en l’European Regulators Group for Audiovisual Media Services (ERGA).

En relació amb els mitjans de comunicació televisius i radiofònics comunitaris, el CAC, que no ha vist recollides les seves propostes, destaca que aquesta és una competència exclusiva de la Generalitat i posa en dubte la previsions de l’avantprojecte, ja que no té en compte l’existència d’una amalgama de serveis, en què conflueixen aquells que són, pròpiament, serveis comunitaris sense ànim de lucre, i els que, sota el pretext dels serveis comunitaris, actuen com a prestadors sense títol de caràcter comercial.

Finalment, el CAC destaca els aspectes on sí s’han recollit les seves propostes, com, per exemple, que les obligacions per a les plataformes sobre continguts perjudicials, que incitin a l’odi o relacionats amb el terrorisme s’estableixin per al públic en general, enlloc de limitar-se als menors.

També es valoren positivament les mesures introduïdes en la segona versió de l’avantprojecte pel foment d’obres audiovisuals produïdes per dones. Igualment, es valora positivament les diverses mesures que s’han introduït en relació amb la protecció dels menors, com ara la proposta del CAC per crear una franja per a menors de 7 anys. En el mateix sentit, es valora el lleuger augment de les obligacions pel que fa a l’accessibilitat, per bé que es reitera que caldria reservar un percentatge de continguts subtitulats i audiodescrits en les llengües oficials a les Comunitats autònomes, i en les llengües de signes que els són pròpies.

Una de les novetats més rellevants en la nova redacció de l’avantprojecte està recollida en la nova disposició final primera, que fa referència al finançament de la Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola. El text disposa que els prestadors de serveis a petició (com ara Netflix) i els prestadors del servei d’intercanvi de vídeos (com ara YouTube), quan tinguin un àmbit geogràfic estatal o superior al d’una comunitat autònoma, facin una aportació del 1,5% dels seus ingressos anuals a RTVE.

El CAC posa de manifest que a Espanya el servei públic de comunicació audiovisual no es presta únicament per la Corporación Radio y Televisión Española (CRTVE). A més, la Constitució Espanyola proclama la voluntat de protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions i, en aquest sentit, aquesta vessant de pluralitat comporta que els valors constitucionals siguin observats no només per la CRTVE sinó també per la resta de prestadors públics.

En conseqüència, el Consell considera que aquest plus de finançament no hauria de limitar-se, només, al sosteniment del prestador del servei públic d’àmbit estatal sinó que hauria d’estendre’s als serveis públics de comunicació audiovisual d’àmbit autonòmic, com ara la CCMA.

L’Acord 62/2021  ha estat aprovat en el Ple dut a terme el 8 de juliol per dos vots a favor i un en contra, amb un vot particular.

Acord 62/2021 d’aprovació de l’Informe d’al·legacions a l’Avantprojecte de Llei general de comunicació audiovisual

Vot particular a l’Acord 62/2021

Noticia publicada originalmente en: CAC