La Revista Econòmica de Catalunya posa el focus en la política industrial per estudiar l’encaix de l’ecosistema productiu del país en els paràmetres econòmics de la dècada

“L’escenari econòmic és més disruptiu del que havia estat mai“, estableix el secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat de Catalunya Albert Castellanos. Les revolucions tecnológiques han marcat la història de la indústria –i en conseqüència dels modes de producció en el seu conjunt– si bé l’accelerada digitalització posterior a la pandèmia està imposant una marxa inaudita en les cadenes manufactureres dels grans mercats. El mateix Castellanos raona, de fet, que la revolució industrial 4.0 aporta “una rapidesa i ritme d’adopció que mai haviem vist abans“. No és una tecnologia la que mou les noves fàbriques: són una munió, totes arriben simultàniament i cap empresa es pot permetre prescindir-ne. Davant la incertesa sistèmica que planteja aquesta situació, un país industrial com Catalunya ha de perseguir el seu encaix, envoltada per enormes oportunitats però també marcada pel risc de quedar enrere.

A aquesta qüestió es dedica el darrer número de la revista econòmica de Catalunya, elaborada pel Col·legi d’Economistes. Els professionals i acadèmics del país estudien l’entrada de la producció catalana en el que el degà Carles Puig de Travy anomena una “nova etapa de la història del capitalisme basada en el coneixement”. Envers anteriors transicions, fonamentades en el capital fix i la mà d’obra, Puig de Travy reivindica el valor dels “intangibles” en la producció contemporània. “Les empreses que més inverteixen en intangibles són més avançades en digitalització, i són més susceptibles d’assolir disrupcions”, raona l’expert, en una reivindicació clara del talent i l’economia del coneixement com a pilars del creixement empresarial. Els negocis més disposats a apostar per aquests factors, subratlla, “aprofundeixen el seu avantatge competitiu i tenen taxes de creixement molt millors”.

L’ecosistema català, amb els amples avantatges de què gaudeix respecte del seu entorn directe, pateix una important fallida; una escletxa de mercat que, com identifica al seu article a la Revista el professor d’Esade Xavier Ferràs, és consubstancial amb la cultura empresarial del país: la relació entre grandària empresarial i inversió estratègica. Segons l’economista, “les empreses (especialment les petites i mitjanes) inverteixen en R+D menys del que seria socialment i econòmicament desitjable. Bàsicament, perceben el retorn de l’R+D com a llunyà en el temps, i excessivament arriscat, i opten per…

SIGUE LEYENDO EL ORIGINAL DE ESTA NOTICIA PUBLICADA EN : TOT ECONOMIA

BARCELONADOT no se hace responsable de la información
que contiene este mensaje y no asume responsabilidad alguna frente a terceros sobre su íntegro contenido, quedando igualmente
exonerada de la responsabilidad de la entidad autora del mismo.

Escucha aquí RADIO60 Una experiencia musical y vivencial a través de más un siglo de ritmos, melodías e historias

.

.