Barcelona treballa amb els clústers de ciutat i àrea metropolitana en el creixement i la competitivitat empresarial

» La diversificació dels clústers a la ciutat és àmplia, concentrant-se sobretot  en el 22@ i l’Eixample 

» Barcelona i la seva àrea metropolitana representen un 54% del total del teixit  empresarial associat a tota Catalunya i compta amb 32 clústers que tenen  prop de 1.500 empreses 

» El 22@ és l’exemple exponencial de com articular un clúster, i l’Ajuntament  de Barcelona vol replicar-la a nous punts geogràfics i estratègics de la ciutat 

L’Ajuntament de Barcelona juntament amb una representació dels principals clústers, grups  d’empreses i institucions de la mateixa activitat econòmica i del mateix entorn geogràfic, han  tingut una trobada amb l’objectiu d’estimular més creixement, connexions, competitivitat i  l’escalabilitat de les empreses de la ciutat, amb estratègies compartides fins a 2030. Els clústers  han compartit les necessitats d’incorporar més vies per fomentar la innovació, la formació i el  talent, potenciar col·laboracions transversals entre els mateixos clústers i amb l’Ajuntament, i per  incrementar les possibilitats de transformació de la pime.  

El primer tinent d’alcaldia d’Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda, Jaume Collboni: “Hem  decidit obrir aquesta interlocució amb vosaltres perquè volem comptar amb els clústers per impulsar la  creació de llocs de treball de qualitat i per continuar enfortint el model econòmic de la ciutat. Sabem que  Barcelona és molt més que una economia local. Som la ciutat que està liderant la recuperació econòmica  a Espanya i som referents a nivell europeu i global per l’atracció de talent i innovació. Per això apostem  per sumar esforços a través de la col·laboració publicprivada, amb exemples com aquesta taula, amb  l’objectiu de consolidar una reactivació que no deixi a ningú enrere. Aquesta crisi ens ha fet refermar-nos  en la necessitat d’impulsar nous projectes i zones econòmiques dins de la ciutat, que ens permetin  generar oportunitats per a pimes i empreses, amb un model que necessàriament ha de ser més  competitiu, sostenible i equitatiu”.

Segons un estudi desenvolupat per Barcelona Activa, ara mateix la diversificació de clústers per  tota la ciutat i àrea metropolitana és àmplia, concentrant-se sobretot en el 22@ i l’Eixample. Amb  aquest resultat, l’Eixample esdevé un entorn urbà clau en la re-economització del centre, sent  una oportunitat per al creixement, competitivitat i escalabilitat empresarial, per la qual cosa  l’Ajuntament de Barcelona vol desenvolupar, en el centre de la ciutat, equipaments dedicats a la  innovació, a l’atracció de talent i a la promoció econòmica.  

Aquesta política de l’economia del coneixement està sent reforçada en tota la ciutat, amb el  desplegament de les accions del Barcelona Green Deal i amb la involucració del conjunt de  l’ecosistema. Si bé el 22@ va representar un espai pioner, ara es teixeixen nous clústers al  conjunt de la ciutat. 

A banda, l’impacte de la Covid-19 ha obert una reflexió al voltant dels nous models de negoci,  dels nous perfils del treball, dels usos dels espais i de la seva ubicació, la qual cosa fa pivotar un  altre debat sobre la geolocalització i funcionament dels clústers. 

Clústerització o economia del coneixement als territoris 

Barcelona i la seva àrea metropolitana representen un 54% del total del teixit empresarial  associat a tota Catalunya i compta amb 32 clústers que tenen prop de 1.500 empreses, per la  qual cosa, l’Ajuntament de Barcelona vol treballar per potenciar en quantitat –amb nous clústers  emergents- i qualitat –generant més interaccions- la capacitat d’interconnectar els diferents  grups, centres i empreses que formen cadascun dels clústers, i fomentar l’economia del 

www.barcelona.cat/premsa

coneixement. Ara mateix, els clústers ocupen més de 150.000 treballadors i treballadores a  Barcelona i àrea metropolitana, i suposen més de 50.000 milions d’euros de facturació. 

Dels 32 clústers, els més nombrosos a Barcelona són: el de Biotecnologia i tecnologies de la  salut; domòtica; eficiència energètica; disseny; nàutica; digital; productes infantils; automoció;  TIC-Educació; audiovisual; bellesa, ferroviària, logística i esport. D’altres que també s’hi troben a  la ciutat i àrea metropolitana són: salut mental; moda-tèxtil; energia solar; òptica i fotònica;  foodservice; hàbitat; il·luminació; gourmet; packaging; biomassa; moto; materials avançats;  maquinària agrícola; i aigua. 

Segons el mateix estudi, s’identifiquen nous clústers a la ciutat derivats de noves activitats  generades a partir dels canvis tecnològics i d’innovacions d’avantguarda. L’aparició de nous  clústers a Barcelona és senyal d’una ciutat emprenedora, a on aflora nova activitat econòmica,  amb ecosistemes emergents capaços de generar sinèrgies i interactivitat. S’hi trobarien, a  Barcelona i regió metropolitana, el Biztech (activitats que milloren l’eficiència i la productivitat en  les activitats econòmiques); el DeepTech (activitats tecnològiques que deriven de la ciència o de  la innovació tecnològica); Industry (activitats industrials avançades); Food (producció,  manufactura i distribució de la indústria agroalimentària); Biohealth (relacionat amb la sanitat,  salut i benestar); Habitat (relacionat amb l’organització de les ciutats); Mobilitat (moviment de  béns o persones); Learning (cicle de creixement i formació de la ciutadania); i Leisure (activitats  que tenen a veure amb l’oci, cultura i els estils de vida).  

El precedent del 22@ i el nou impuls al 22@Nord 

El Districte del 22@ és l’exemple exponencial de les accions que Barcelona ha dut a terme per  articular un clúster. Aquest cas mostra com una política d’implantació de clústers urbans en el  districte, promovent la localització d’empreses, universitats, incubadores i institucions d’un mateix  clúster en zones específiques. El 22@ és avui un motor econòmic de la ciutat que, fins i tot en  temps de crisi, continua creant ocupació en sectors vinculats a la tecnologia i la transformació  digital així com a les indústries creatives. 

D’altres segments territorials i sectors empresarials que conformen clústers, se n’observen: el  Hub d’Economia Blava, implicant una transformació del Port Olímpic, i on s’implica el clúster  nàutic; el Hub dels esports i la cultura, ubicat a Montjuïc i que defineix una nova relació amb la  resta de la ciutat aprofitant la transformació de la ronda litoral, entre la Zona Franca i la  Carbonera; el Besòs, com a corredor productiu estratègic on hi ha el potencial creixent per  albergar activitats logístiques de proximitat i desenvolupament de la indústria 4.0; i els clústers  logístics, d’automòbil, materials avançats, entre d’altres ubicats a la Zona Franca i la Marina, un  espai estratègicament ubicat entre el port i l’aeroport. 

Participants a la trobada Ajuntament i clústers

www.barcelona.cat/premsa

A la trobada hi han participat una representativitat de clústers de diferents àrees geogràfiques,  entre elles 22@, Besòs-Marina, Centre, o Montjuïc. En concret: Audiovisual, CataloniaBio &  HealthTech, Eficiència Energètica (CEE), Digital, Domòtica (DOMOTYS), Energia Solar  (SOLARTYS), Barcelona Centre de Disseny(BCD), Il·luminació (CICAT), Biomassa, Aigua  (CWP), Hàbitat, Materials Avançats (CLUSTERMAV), Barcelona Clúster Nàutic, Barcelona  Centre Logístic, TIC Educació (EDUTECH) i Indústria de l’esport (INDESCAT).  

El consistori ha organitzat, prèviament, altres taules React amb grans empreses, universitats,  scale-ups i unicorns, i té previst fer trobades amb fons d’inversors, pimes i professionals, parcs  científics i institut de recerca i centres tecnològics, per obrir noves línies de treball conjuntes per  a la reactivació econòmica. 

Barcelona Activa i 22@Network dedicaran una jornada als clústers, en el marc dels  esdeveniments pels 20 anys del 22@, on es presentarà l’estudi íntegre sobre les claus de  clusterització a la ciutat i el seu impacte futur, el proper dia 27 d’octubre al Cibernàrium de l’edifici  MediaTIC.

www.barcelona.cat/premsa

Share:

Facebook
Twitter
Pinterest
LinkedIn
Scroll al inicio