El Govern aprova l’Estratègia 5G de Catalunya per liderar la revolució digital al món


27 febrero 201900 TOP, 02 Catalunya TIC
Z-FOTO-BDOT
  •  El conseller de Polítiques Digitals ha destacat que “Catalunya ha estat sempre un país de creadors, visionaris i innovadors. I, avui, estem a punt per liderar la revolució digital al món”
  •  La portaveu Artadi ha recordat que “el Govern té com a prioritat la eradicació de les violències masclistes” i per això “invertirà 32 milions d’euros per eradicar-les i posarà en marxa un programa amb unes 100 actuacions
La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, acompanyada, excepcionalment, del vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, i del conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha explicat els acords de Govern aprovat pel Consell Executiu. El vicepresident Aragonès, ha donat compte de l’avantprojecte pressupostos del Govern. I el conseller Puigneró ha explicat l’estratègia 5G que ha aprovat el Govern, coincidint amb l’inici del congrés del Mobile World Congress.
 
Estratègia 5G
El Consell Executiu ha donat llum verda a l’Estratègia 5G de Catalunya, coincidint amb la celebració de la 14a edició del Mobile World Congress (MWC) aquesta setmana. Així ho ha explicat el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, que ha recordat que “Catalunya ha estat un país de creadors, visionaris i innovadors. Avui, estem a punt per liderar la revolució digital al món. Els innovadors del s.XXI són els revolucionaris digitals”.
El conseller ha insistit en què “si volem continuar essent la capital del mòbil, hem de ser també la capital del 5GAmb aquesta estratègia, el Govern vol que Catalunya esdevingui la capital del 5G”. L’Executiu considera que el país disposa de capacitats per esdevenir un pol d’atracció per al desplegament tecnològic, de serveis i d’una nova indústria associats al desenvolupament de la xarxa 5G.
L’estratègia 5G es basteix sobre cinc eixos d’actuació:
1.    Infraestructura 5G: acceleració del desplegament d’infraestructures de forma ordenada i inclusiva.
  1. Ecosistema 5G: foment d’una nova indústria i ecosistema 5G d’alt valor afegit.
  2. Innovació 5G: impuls a la innovació i a la recerca.
  3. Promoció 5G: creació d’un model de referència internacional.
  4. Talent 5G: atracció de talent i formació especialitzada.
 Corredor 5G del Mediterrani
El document preveu la creació d’un corredor transfronterer 5G per possibilitar el desenvolupament de projectes a mitjana escala de vehicles autònoms i connectats.
La Unió Europea està configurant quins han de ser els corredors 5G europeus. Catalunya i Occitània han treballat una aliança per preparar la candidatura del corredor 5G del Mediterrani com uns dels projectes prioritaris i finançats per la Unió Europea. Aquest projecte és molt important per a la indústria digital, i també per a la indústria de l’automoció perquè suposarà la creació d’un banc de proves per al cotxe del futur.
El corredor s’estén al llarg de l’AP-7 a Catalunya i més enllà de la frontera, de manera que l’autopista quedi connectada amb infraestructures 5G i permeti que els vehicles sense conductor hi puguin circular. El corredor permetrà definir els estàndards de desplegament del 5G, incrementar la seguretat viària i dissenyar nous serveis digitals per oferir als usuaris.
 
Desplegament de les infraestructures del futur
L’estratègia preveu el desplegament de forma eficient i ordenada de la nova xarxa 5G arreu del país. El bon estat de l’actual xarxa 4G i la possibilitat d’actualitzar les infraestructures que ja existeixen permetran que la implantació del 5G sigui més eficient i ordenada.
El projecte de desplegament d’una xarxa pública de fibra òptica del Govern permetrà assegurar la connectivitat de les antenes 5G arreu del territori. Es preveu que l’any 2020 totes les capitals de comarca estiguin connectades amb la xarxa de fibra òptica de la Generalitat, i que l’any 2023 tots els municipis tinguin garantit un punt d’accés.
El Govern crearà també un model de governança que vetlli perquè la implantació del 5G respecti les persones i el medi ambient, així com una Taula per al desplegament del 5G al conjunt del territori, que serà l’àmbit de trobada i entorn de treball entre les diferents administracions i agents implicats per consensuar l’estratègia conjunta.
A més, es desplegarà un programa de divulgació territorial per donar a conèixer les oportunitats que generarà el 5G i fer visibles nous models de negoci arreu del país. S’hi inclou la creació de l’Observatori 5G per tal d’identificar, catalogar i analitzar bones pràctiques, tendències i l’evolució del desplegament tecnològic del 5G.
 
Una nova indústria 5G basada en la innovació digital
El Govern potenciarà el 5G en l’àmbit de la recerca i la innovació per tal de crear entorns de prova per fer arribar la tecnologia arreu del territori a través del seu programa en Tecnologies Digitals Avançades (TDA).
Catalunya disposa actualment d’entitats de recerca i innovació de referència a nivell internacional pel que fa a 5G. De fet, aquests centres participen ja en 22 dels 37 projectes de recerca 5G finançats per la Comissió Europea. L’estratègia permetrà impulsar aliances entre aquests centres de recerca i innovació i la promoció de laboratoris de creació en entorns reals, en projectes clau com ara el vehicle connectat, l’ús aplicat de la tecnologia dron o les solucions urbanes intel·ligents (smartcities).
L’Administració pública també vol implantar la tecnologia 5G i s’hi desenvoluparan casos d’usos innovadors en àmbits com ara la salut, les emergències, la mobilitat, la logística o els mitjans de comunicació, entre molts altres.
A més, el Govern ha impulsat la recerca i implementació del 5G dins de la licitació de contractes de comunicacions de la Generalitat a través del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI).
El Govern va promoure un acord amb altres administracions, centres de recerca i agents tecnològics per posar en marxa la iniciativa ‘5G Barcelona’, un projecte público-privat que anirà incorporant noves empreses i entitats per tal de crear zones de prova d’accés al 5G.
Avantprojecte de Pressupostos
El Govern ha analitzat el contingut de l’avantprojecte de Pressupostos de la Generalitat per a l’exercici 2019. A fi de traslladar també amb els diputats els detalls de l’avantprojecte, el Govern té previst exposar-lo aquest dimecres en una compareixença al Parlament del president de la Generalitat, Quim Torra, i el vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, on  “podrem constatar si els grups parlamentaris estan disposats a discutir, treballar i tramitar els pressupostos; o cedeixen davant les temptacions pròpies d’un calendari electoral, que és molt apretat”, ha explicat Aragonès.
La negociació dels pressupostos ha tingut dues fases, el vicepresident Aragonès ha explicat que “primer es van fer reunions prèvies amb tots els grups parlamentaris. Ara, entrem en la segona fase. I per garantir la seva tramitació, els compartim amb la ciutadania. Avui fem un exercici de transparència. Els fem públics per a què la ciutadania els pugui consultar. Ara, ha de passar a ser un debat públic i transparent”.
Aragonès ha insistit que “l’aposta d’aquests pressupostos pels serveis de salut, educació, seguretat i emergència; però també, foment de l’economia productiva, són importants per garantir la seva tramitació”. I ha instat els grups parlamentaris catalans a fer “un exercici de responsabilitat” aquest dimecres, en el debat parlamentari.
Pel que fa a les dades globals, la previsió d’ingressos no financers i no finalistes és de 25.234 M€, el que representa un creixement de 2.546 M€ (11,2%) respecte als ingressos previstos en els pressupostos del 2017 (els darrers aprovats). Malgrat aquest increment, la reducció del dèficit autoritzat del 0,6% (2017) al 0,1% (2019), impedeix elevar la despesa en la mateixa proporció. Així, l’avantprojecte preveu un augment de 1.715 M€ (7%) en la despesa no financera i no finalista, que passa dels 24.442 M€ consignats el 2017 als 26.157 M€ actuals.
La despesa departamental creix en 1.665,5 M€ (7,4%) i arriba als 24.282 M€, un augment del que es beneficien sobretot els departaments responsables dels serveis públics fonamentals (concentren el 73,6% de la millora). La despesa corrent d’aquests departaments supera ja els nivells previs a la crisi.
“Un país de drets i oportunitats per a tothom”
La proposta de comptes públics reflecteix la voluntat del Govern d’avançar cap a una Catalunya més inclusiva, innovadora i sostenible. Sota el lema “Un país de drets i oportunitats per a tothom”, el document presenta un conjunt de mesures i noves inversions que prioritzen les polítiques de benestar i de creixement compartit.
En aquest sentit, s’incorpora per primer cop a l’anàlisi del context pressupostari un conjunt de 52 indicadors de benestar i progrés social, atenent al compromís derivat de la Resolució 17/XI del Parlament de Catalunya sobre la situació d’emergència social, la reactivació econòmica, la gestió pública i la necessitat d’una resposta institucional (març 2016). Aquests indicadors, que publica l’Idescat, aporten elements multidimensionals d’anàlisi i diagnòstic (salut, educació, medi ambient, habitatge, cultura, seguretat o transport, entre d’altres) que han d’orientar l’acció política de la Generalitat.
El Govern invertirà 32 milions d’euros aquest any per erradicar les violències masclistes
El Govern ha donat llum verda a la inversió aquest any de 32 milions d’euros per a les mesures per a l’erradicació de les violències masclistes incloses en el II Programa d’Intervenció Integral contra les Violències Masclistes 2019-2022. La portaveu del Govern i consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha recordat que “aquesta és una de les prioritats del Govern”.
Aquest programa, coordinat per l’Institut Català de les Dones, és l’Eix d’Acció 3 del Pla estratègic de polítiques d’igualtat de gènere, en procés d’aprovació. El II Programa d’Intervenció Integral és l’instrument que centralitza totes les polítiques públiques del Govern en aquest àmbit, incorpora totes les propostes efectuades en els estudis d’avaluació dels darrers tres anys encarregats per l’Institut Català de les Dones, i també les moltes aportacions recollides en el procés de participació que ha comptat amb molts organismes i entitats especialitzades, i especialment del Consell Nacional de Dones de Catalunya.
La portaveu ha explicat que “el Programa posarà en marxa prop de 100 actuacions per avançar al més ràpidament possible en l’erradicació de totes les formes de violències masclistes”, donant així compliment a una de les prioritats del Govern.
 
El Govern crea la Comissió Interdepartamental per a la Reforma Horària
El Govern ha aprovat crear la Comissió Interdepartamental per a la Reforma Horària, adscrita al Departament de la Presidència, que coordinarà les polítiques públiques de la Generalitat relacionades amb la implementació de la Reforma Horària i la seva incidència en l’organització i l’ús del temps de la vida quotidiana.
Amb la creació d’aquesta Comissió, el Govern segueix implementant l’estructura de governança acordada en el marc del Pacte per a la Reforma Horària, signat el juliol de 2017 per més d’un centenar d’organitzacions i institucions.
La voluntat del Govern és concretar les accions derivades del Pacte per  a la Reforma Horària a través del pla de transició per a la Reforma Horària cap a l’Objectiu 2025, a través del diàleg amb les entitats i institucions signatàries del pacte.
El Govern ratifica l’acord per al retorn de les pagues extres dels treballadors públics
El Govern ha aprovat ratificar l’acord per fer efectiu el retorn de les pagues extres dels treballadors i treballadores públics que es van deixar de percebre en els exercicis 2013 i el 2014. L’acord preveu el retorn progressiu de les quantitats pendents en un període de quatre anys.
El Govern de la Generalitat i els sindicats majoritaris de la funció pública van signar l’acord el passat 11 de desembre, i el va ratificar la Mesa General de Negociació dels Empleats Públics el 17 de desembre de 2018.
El pagament de les pagues pendents es farà efectiu en els terminis següents:
  • Any 2019: un 40% de la paga corresponent a l’any 2013 que s’abonarà en 2 terminis:
    • un 10% durant el primer trimestre del 2019,
    • el 30% restant a partir de l’aprovació del pressupost de l’exercici 2019.

  • Any 2020: un 60% de la paga corresponent a l’any 2013.

  • Any 2021: un 55% de la paga corresponent a l’any 2014 i un 50% del complement de productivitat.

  • Any 2022: el 45% restant de la paga corresponent a l’any 2014 i el 50% restant del complement de productivitat.
 
El Govern aprova el currículum del títol de tècnic esportiu en Atletisme
El Govern ha aprovat el currículum del títol de tècnic esportiu en Atletisme, que  s’ha confeccionat a partir de les necessitats de qualificació professional detectades en el sector a Catalunya. L’objectiu és establir el currículum del cicle inicial i del cicle final del grau mitjà en Atletisme que condueix a l’obtenció del títol de tècnic esportiu en Atletisme.
El Govern reforça l’àrea jurídica de la Generalitat dedicada als assumptes constitucionals
El Govern ha volgut reforçar l’àrea dedicada als assumptes constitucionals dins el Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya, creant la Direcció General de Drets i Assumptes Constitucionals.
La nova unitat dirigirà les propostes d’actuacions del Govern i de l’Administració de la Generalitat relacionades amb l’estudi, la implementació i la defensa dels drets i els principis rectors previstos a l’ordenament jurídic català, i on quedin incloses les funcions de representació i defensa davant el Tribunal Constitucional i en els procediments previstos en la legislació vigent davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, per assolir més eficiència i coherència en aquest àmbit.
El Govern aprova la reestructuració del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda
El Govern ha donat llum verda al Decret de reestructuració del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda. L’objectiu és recollir en un sol text la normativa que deriva dels decrets d’estructura dels departaments dels quals provenen les competències assumides en aquesta legislatura per Vicepresidència (Contractació Pública i Difusió i Atenció Ciutadana). D’aquesta manera, s’evita l’actual dispersió regulativa i es garanteix la seguretat jurídica en el desenvolupament de les competències del Departament.
D’acord amb el nou text, es produeix una reorganització de les unitats directives del Departament. En alguns casos es modifica la denominació, les funcions o l’adscripció d’unitats amb l’objectiu d’alinear l’estructura a l’eficàcia i eficiència en el desenvolupament de les competències pròpies del Departament. Pel que fa a la reorganització cal destacar la definició de l’estructura de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya amb la voluntat de reforçar la política patrimonial del Govern.
El Govern obre una consulta pública prèvia a l’elaboració del decret del Consell Català de Cogestió Marítima
El Govern durà a terme una consulta pública prèvia a l’elaboració del projecte de decret que ha desenvolupar el Consell Català de Cogestió Marítima. La consulta pretén conèixer l’opinió dels ciutadans i especialment dels agents implicats en els diferents sectors econòmics vinculats a l’Economia Blava, sobre necessitat d’establir mecanismes àgils de consulta i presa de decisions que garanteixin una gestió adaptativa de les polítiques marítimes.
El Govern autoritza l’ICAEN a contractar un estudi sobre el model energètic de Catalunya l’any 2050
El Consell Executiu ha autoritzat l’Institut Català d’Energia (ICAEN) a contractar un estudi sobre el model energètic de Catalunya l’any 2050. L’objectiu és analitzar les necessitats del sistema elèctric català pel que fa a generació, emmagatzematge, gestió de la demanda i infraestructures de la xarxa per tal d’assolir un model amb una participació del 100% d’energies renovables l’any 2050.  L’import màxim de l’estudi serà de 149.435 euros.
El Govern aprova la modificació dels estatuts de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)
El Govern ha aprovat avui modificar els estatuts de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Amb aquesta modificació, s’ajusta la representativitat dels membres del Consell d’Administració a la realitat actual i a l’activitat que l’entitat té encomanada.
En aquest sentit, d’una banda es regularitza la representació actual de l’Associació de Municipis per a la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) i de l’altra, se suprimeix la representació del president de Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents, SA i s’incorporarà al Consell d’Administració de l’entitat una persona en representació del departament de l’Administració de la Generalitat competent en matèria d’esport, amb experiència acreditada en aquest àmbit.
 
Nomenaments
Montserrat Vendrell i Rius, membre representativa de la societat catalana en el Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra i presidenta d’aquest Consell Social
Nascuda a Barcelona el 1964.
És sòcia d’Alta Life Sciences, un fons de capital risc amb seu a Barcelona que inverteix en empreses de ciències de la vida. Anteriorment ha estat directora general de Biocat, del Parc Científic de Barcelona i del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).
És doctora en Biologia per la Universitat de Barcelona (1991) i va fer una estada postdoctoral a Hoffmann La Roche (NJ, EUA, 1992-1994) així com al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC, 1995-1997). És màster en Comunicació Científica per la Barcelona School of Management-UPF (1997), PDG (Programa Direcció General) per l’IESE (2007) i Promociona per ESADE (2015).
També és presidenta de la Comissió Executiva de la Fundació Pasqual Maragall i membre de la Junta Directiva del RACC i del Patronat d’EADA.

Sobre el autor

mm

Clipping Contenidos curados por nuestros redactores atendiendo al perfil del directivo y empresario TIC y de las Pymes en proiceso de transformación digital


INDEPENDENCIA EDITORIAL
BARCELONADOT es una Revista de Prensa editada con la colaboración de Tertulia Digital, asociación para la difusión y divulgación de las TIC, sin ánimo de lucro, sin publicidad y sin ningún apoyo ni público ni privado lo que nos permite mantener una deseable independencia editorial.
TRIPULACIÓN

Alvar Soto – CEO
Tomás Cascante – Editor

Patricia Madrid - Portada
Albert Cortada - Tertulia Digital radio
José Cruset
– Tecnología
Ferran Amago - Telecomunicaciones
Elena Casany – Vida Sana
Chus Blasco - Economía y Empresa
Pilar Alcántara – Cultura
Santa Vásquez de la Cruz – Latam

Antonio Parra - Realización AV
Albert Oliveras – Fotógrafo
Joan Bosch – Producción Audiovisual

COLABORAMOS CON
Desarrollo web y soporte técnico
Producción y contenidos:
COMUNICANDING, Barcelona, Spain